dimecres, 31 de desembre del 2008

SEGONA COMPOSICIÓ DE VACANCES NADALENQUES



SEGON ESCRIT PER A NADAL!
QUÈ US INSPIRA LA FOTO? QUINA HISTÒRIA HI HA DARRERE D'AQUESTA IMATGE?
TAL VEGADA N'HI HA MÉS D'UNA...
RECORDEU! 150 PARAULES!
FELIÇ ANY 2009!

diumenge, 28 de desembre del 2008

ARTICLE D'OPINIÓ SOBRE BOLONYA

Alguna cosa deu tenir aquesta reforma universitària que conciti tanta animadversió entre poetes, humanistes i activistes estudiantils. La renúncia més o menys explícita de la institució universitària a considerar-se com una generadora de coneixement no merament sotmesa a les exigències del Mercat, pot ajudar sens dubte al desenvolupament de moltes facultats, però no precisament les de lletres o d’humanitats. En aquestes, cert és que la crisi fa temps que dura i és ja profunda. No es tracta naturalment d’un fenomen local, sinó d’abast com a mínim europeu. La Declaració de Bolonya és també una resposta global, i no és casualitat que aquest intent de reconversió de les doctes universitats d’Europa en productives fàbriques de títols es vesteixi justament amb el nom de la més venerable alma mater del continent; potser fóra però més apropiat que s’hagués signat, per exemple, la “Declaració de Torí” o la “Declaració de Milà”. Segurament que la institució universitària no pot ser altra cosa que un reflex de la societat del seu temps; no està de més però plantejar-se si no s’hauria també de reservar un cert paper de guardiana dels sabers humanístics, que altrament corren avui un perill molt més que seriós. L’omnipresent discurs tecnocràtic que s’ha instal·lat a l’Acadèmia, la mentalitat empresarial, la cultura de la competitivitat, no poden ser assumides per les facultats de lletres sense en el fons fer-les renegar de la seva essència més íntima i vertadera. Abandonats al groller dictamen del Mercat, la realitat dels ensenyaments de lletres és tràgica: els millors mestres són empesos a la prejubilació, els que estan en l’edat del poder en són descavalcats, i els joves no reben ja el testimoni, la flama que haurien de servar i d’alimentar. La cadena de la transmissió/creació del coneixement humanisticoliterari es trenca per cada baula.

Algú dirà que, per a les lletres, la incorporació a l’esmentat procés de Bolonya representa precisament la possibilitat d’adaptar-se per no morir. Però algú altre podrà contestar que de vegades la mort és precisament l’adaptació. El projecte de l’EEES té aspectes molt interessants, com el d’afavorir la mobilitat dels estudiants. Però en general tant l’estructura grau-màster com el disseny del sistema docent tufegen fortament a inspiració neoliberal articulada amb procediments pedagocràtics de comprovada insolvència en altres àmbits educatius. Molts asseguren que aquí Bolonya significarà la LOGSE de l’ensenyament universitari. No és en absolut descartable que, més enllà dels seus efectes immediats més previsibles (banalització dels continguts proporcional a la burocratització usque ad nauseam del model pedagògic; alienació dels docents proporcional a la infantilització dels discents), a mig termini Bolonya resulti tan letal per a la universitat pública com la LOGSE (i lleis posteriors, en realitat meres seqüeles) ho ha estat per a l’ensenyament secundari públic. Les analogies són sens dubte evidents i preocupants, però no és aquest el lloc per explorar-les a fons.

Xavier Jové
ACÍ TENIU UN ARTICLE D'OPINIÓ SOBRE EL PLA BOLONYA QUE TANT US INTERESSA (VAU REALITZAR UNA VAGA I ANÀREU A LA MANIFESTACIÓ, RECORDEU).
EL QUE HE DE FER:
1. TEMA
2. PROCEDIMENTS MODALITZADORS
3. CONNECTORS TEXTUALS

FELIÇ DIA DELS INNOCENTS!

divendres, 26 de desembre del 2008

EXERCICIS OBLIGATORIS

EXERCICIS
1.- Completeu les frases amb les lletres O o bé U:

1. Quan vaig anar a casa seua em va ac_llir molt bé. / Va amb un sac al coll i rec_ll tot el que troba.
2. Parla pels desc_sits. / Ara les dones rec_sen els domassos dels balcons.
3. Li va tirar una esc_pinada a la cara. En un racó de la sala hi havia una esc_pinadora.
4. Galetes i caramels ass_rtits. / Una cosa que s’eleva més que les circumdants, és a dir, que ress_rt.
5. Que per molts anys ho p_gueu veure. / No és que no v_lguem, sinó que no p_dem.
6. La g_la és un dels set pecats capitals. /Com aquell qui res, s’ha eng_lit en un moment deu costelles.
7. Un rellotge de p_lsera.
8. Del bressol a la t_mba. Inscripció t_mbal.
9. Una t_rbera és un jaciment de t_rba.
10. Si el miren mentre treballa, s’atrib_la. Fer les coses atrib_ladament. / Quines trib_lacions! Aquest xic és un autèntic trib_let.
11. “Barb_llar” és un sinònim de “xerrar”.
12. Qui va desc_brir Amèrica? Rec_brirem el paviment amb moqueta.
13. Un m_ntacàrregues. La cadira s’ha desm_ntat. Els cavalls de la rem_nta.
14. P_lsar l’opinió pública. P_lsar una guitarra.
15. Ha fet un estiu molt cal_rós. Comptad_ria de l’exércit. El conservad_risme dels partits de dretes. L’ofici o professió de corredor s’anomena “corred_ria”. La pagad_ria o oficina on es paga. Un jutge rig_rós. Seure en un tamb_ret. Tenid_ria de llibres.
16. Al m_n, hi viu gent m_ndana i gent virtuosa.
17. Els problemes de la n_trició o del n_driment.
18. Un v_lcanòleg visitarà la regió v_lcànica d’Olot.
19. La representació Cons_lar d’un país s’anomena cons_lat.
20. Podríeu haver triat un tít_l millor per a tit_lar aquesta obra.

2.- Accentueu els mots de les clàusules següents:

1. No sap el que vol ni el que li han dit.
2. Val mes un te que dos te dare.
3. Aquelles dones cada dia venen a la plaça i venen tot el que porten.
4. Si el saben pregar be, potser dira que si.
5. No se quin gust tenen els creixens, perque no n’he menjats mai.
6. Ja hi forem si no hagues estat l’avaria de la roda.
7. Hi ha deu deus d’aigua gemada; no deu faltar mai aigua en aquesta poblacio.
8. Els idolatres antics adoraven diversos deus, i per aixo eren anomenats politeistes.
9. Deu es complau amb els homes de cor net, sense replecs ni secs traidors.
10. Calçava botes de muntar; d’una corretja en bandola duia penjada una bota.
11. Mentre mossen Lluis fa el seu res no vol que li diguen res.
12. Aquesta es la seu del seu poder.
13. Val molt mes comprar el café en gra que no pas molt.
14. De que et parlava el teu cosi?
15. Se’n van a joc a sol post, com les gallines.
16. Estava fora de si; no se pas el que li devia passar.
17. Si carrisqueja, unta’l amb seu.
18. Vens o no vens? Si no et decideixes tot seguit, no t’esperare mes.
19. Diu que no pot arribar al si bemoll, pero jo crec que si.
20. Si vos esforceu, n’eixireu be.
21. Les parets son netes, pero el sol esta fet una desgracia.
22. D’aci estant ho veuras mes be.
23. Va repartir tots els seus bens entre els nets i netes.
24. Ha abocat tot el liquid del cantir per tot.
25. Muntava l’egua rossa a l’empel.
26. Un os va matar tres bens.
27. Aixo tan sec no es sino una rossa; tot son ossos; no li lluu gens el pel.
28. Feu una dissertacio brillantissima; t’hauria agradat molt.
29. Un jornal de terra en aquest pais es compta per dotze porques.
30. Ves a la cambra de l’Agusti, i ves que vol; em pense que t’ha de fer un encarrec.
31. Les Bordes es massa lluny de Les per a fer-ho d’una tirada.
32. S’ha desvetllat tant amb el joc que ara no te son.

3.- Inserix els connectors en aquestes frases:

Causa: com que, perquè, atés que, per
1. Els van acusar ................. agredir uns vianants.
2. Van marxar de la festa ................... no s’ho passaven bé.
3. ....................... no venia, van marxar sense ella.
4. ....................... el dia escollit no ha agradat gens, l’hem canviat.

Finalitat: perquè, per, per tal que, a
1. Van dir-li que ho fera ell ....................... semblava que era la persona més indicada.
2. Van al futbol ...................... esbargir-se una mica.
3. Cal imposar sancions dures ............................ la gent obeïsca.
4. Ho fan ............................ guanyar-se la seua amistat.

Condició: posat que, en cas que, tenint, si
1. .................. vinga abans d’hora, tindrem temps d’acabar-ho.
2. .................. amics, mai et sents sol.
3. .................. algun dia em trobara els meus pares ací, no m’ho creuria.
4. .................. a última hora no vulgues anar-hi, em telefones.

Temps: després de, després que, mentre, jugant
1. ....................... llegia, escoltava música.
2. Es van conéixer .................... a tennis.
3. ....................... de fer aquell espectacle, no el vam tornar a veure.
4. ....................... li diguérem que havia d’anar amb compte, va tenir l’accident.

Manera: com si, sense, plorant, sense que
1. Explica-li-ho ..................... es pense que ho fas per ell.
2. Actua ........................ fora un entés en la matèria.
3. Entreu ....................... trucar.
4. Es passa el dia ........................


4. Ompli els buits de les frases següents amb la grafia adient:

• En un moment donat, la si...fonia ca...via de ri...e.
• La cà...fora es posa a la roba per evitar el trio...f dels corcs.
• Ha co...vocat una roda de pre...sa al parani...f de la Universitat.
• A...ex trobaràs un co...te escrit pel senyor co...te sobre la mete...sícosi.
• El dret d’e...fiteusi sobre els ca...s els ha co...plicat l’assu...te de l’herè...cia.
• L’ate...tat va co...oure en poc te...s tota l’opinió pública.
• L’i...fant prese...tava sí...tomes d’haver e...alaltit en poc te...s.
• Després del seu bie...i de direcció, ha quedat una bona e...pre...ta en l’e...presa.
• Ta...ateix la Susa...a l’havia co...vidat a jugar a te...is.
• Hem demanat l’exe...ció de gi...àstica..
• L’assu...ció del govern per part del triu...virat ha co...firmat les expectatives.
• Quan va veure la circu...ferència a la pa...talla, va esbossar un so...riure molt a...ple.
• En veure el co...te del sopar, va deixar de fer el presu...tuós.
• E...ig de la i...pre...ta hi havia en Pere Sa...só e...feinat com mai.
• Em te...tava i...vestigar la co...exió del presu...te e...etzinament amb tota una ga...a de fets i...orals que passaven de feia te...s.
. Ompli els buits de les frases següents amb la grafia adient:
• El tra...via de circu...val•lació ha deixat pas a l’autobús que s’e...fila pertot arreu.
• Els a...fibis viuen en terra i en aigua.
• Una bra...ca es co...fonia amb una ni...fa.
• E...para grans circu...loquis per dir coses ben pere...tòries.
• Barcelona, ciutat co...tal s’ha fet be...ereixent d’unes festes tan su...tuoses com aquestes.
• Amb gran e...fasi ens va co...fessar la i...ocència del co...te de Castellvell.
• El van e...ordassar abans que es poguera dese...benar el peu.
• Duia una faldilla tota e...idonada que resaltava uns genolls e...orenits pel sol.
• L’A...a s’e...irallava en el reflex de l’aigua com una ni...fa.
• És i...oral que hi haja queviures e...agatzemats mentre la gent passa fam.
• L’e...sabonada ja t’i...dica la seua i...odèstia.
• I...ediatament van e...udir tots.
• S’e...otlla a tot amb gran pro...titud.
• Com, vols dir que l’accent circu...flex és i...utable?
• No deu ser tan i...òbil si es pot e...fo...ar.

ACÍ TENIU LES ACTIVITATS QUE US VAIG COMENTAR PER PRESENTAR DESPRÉS DE LES FESTES. ME'LS HEU D'ENTREGAR COM A DEURES DE NADAL, SÍ, OBLIGATÒRIAMENT. PERÒ SI ELS FEU NO PER ENTREGAR-ME'LS SINÓ PER MILLORAR EL VOSTRE VALENCIÀ ELS FAREU DE BON GUST!
ÀNIM!

dimarts, 23 de desembre del 2008

ATENCIÓ!


LA COMISSIÓ D'ANIMACIÓ LECTORA TÉ UNA PROPOSTA PER A VOSALTRES!
SI VOLEU SABER QUE ÉS ANEU A www.tetrabloc.blogspot.com

dilluns, 15 de desembre del 2008

CONTE DE NADAL

1. VISIONA L'ANUNCI PUBLICITARI SENSE VEU.
2. FIXA'T EN LES IMATGES I EN ALLÒ QUE ET TRANSMITEIXEN.
3. A PARTIR D'ALESHORES ELABORA UN ESCRIT D'UN MÍNIM DE 150 PARAULES.
4. REVISA'L ESTILÍSTICAMENT I ORTOGRÀFICAMENT.

BON NADAL










dimecres, 10 de desembre del 2008

APADRINA UNA PARAULA

ACÍ TENIU LES PARAULES PER APADRINAR!
RECORDEU QUE HEU D'EXPLICAR EL SIGNIFICAT, L'ETIMOLOGIA I DEFENSAR EL SEU ÚS EN LES SITUACIONS ADIENTS. PODEU EMPRAR ELS RECURSOS QUE CONSIDEREU, LA DRAMATITZACIÓ DE LA SITUACIÓ SERIA PER A MI LA MILLOR OPCIÓ PERÒ SENTIU-SE LLIURES I CREATIUS!
PER AL DIMECRES 17!!!!!!!!!!!!!

amanir
Caganer
Cagalló
Cagadubtes
Cagamandúrries
Enfadós/osa
Guirigall
Desideratum
Decorum
Súmmum
Factòtum
De sotamà
Beceroles
Patracol
Amanir
Carronya
Bonifaci/a