dissabte, 4 d’abril de 2009

Acudit del llaurador i les bledes (o no vages a València si no saps castellà)

Ací vos pose un acudit recollit per Toni Cucarella. També aprofite per passar-vos dues de les seues direccions electròniques perquè entreu, furgeu i aneu coneixent-lo:
http://blocs.mesvilaweb.cat/cucarella2
http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/6543


Això diuen que era un llaurador que només feia bledes: sembrava, collia i venia bledes; durant tot l’any. I no solament això: cada dia menjava bledes: un plat o dos plats a caramull. I així un any i un altre any i un altre més… Estava de menjar bledes de reglotava.

–Que avorrides que tinc les bledes! –remugava– Que avorrides les tinc!

Però un any en va fer per dalt lo cap, de bledes, i es pagaren a preu d’or. O siga que aquell any el llaurador de les bledes va fer dinerets. I va decidir celebrar-ho com calia.

–Me’n vaig a València i allí en un restaurant d’eixos pegaré una fartà que cauré de tos!

Així és que un dia es va posar les espadenyes de mudar, es va ficar els patxaqüens en la faixa i cap a l’estació de trens que se’n va anar.

Arriba a València i tria un restaurant. Un de repica’m el colze, amb taules vestides i cambrers d’uniforme. El llaurador pren cadira. Se li acosta el cambrer i li pregunta, untós:

–¿El caballero desea consultar nuestra carta de especialidades?

I el llaurador que respon com les granotes:

–Ja ho crec!

I el cambrer li dóna la carta.

Val a dir que el llaurador tot i ser home de pocs estudis, una miqueta en sabia, de lletra. I va llegir el paperet. Ara bé, com que estava escrit en castellà poca cosa piscava del que allí se li oferia. Però una paraula li cridar l’atenció; li sonava bonica, apropiada per denominar un menjar exquisit:

–Acelgas… Xe, acelgas… Això deu ser plat de canonges i senyorets, d’ací en alça!

I demana la presència del cambrer.

–¿Ya ha decidido el señor qué plato desea? –li pregunta el cambrer.

–Ja ho crec! –respon el llaurador com les granotes– Acelgas!

I això que li posen en taula: un plat de bledes!

L’home que es veu al davant aquell plàtera de verd, que tan avorrit tenia, va esclafir en renecs i malediccions.

–Cague’n Déu i en l’hòstia puta, i vindre a València a menjar bledes, recollons, tan avorrides que les tinc, cague’n les putes de l’infern, i quin cas com un cabàs!

Però a continuació s’hi resigna:

–Uei què li farem: si ho hem demanat, ho haurem de pagar, i amb lo que costen de guanyar… Mos les menjarem!

I així, amb més resignació que ganes, anava embotint-se el llaurador el plat de bledes del bolet. Mentrestant, al veí de la taula del costat li acabaven de servir un plat ben ample amb dues xulles grosses de llomello, un parell d’ous caiguts i un grapat de creïlles fregides. El llaurador que ho veu, de poc que no boça les bledes. Els ulls se li anaven darrere del plat veí mentre ell feia esforços per empassar-se aquell maleït plat de bledes. En això que el veí deixa el plat net, alça el braç per reclamar l’atenció del cambrer i crida:

–¡Repito!

Diu això de repito i al cap d’un moment li serveixen un altre plat idèntic de llomello, ous caiguts i creïlles. El llaurador ho fila i se li encèn la llumeneta: «Recollons, que a això tan bo li diuen repito!» I no s’ho pensa dues vegades: amolla la forqueta, arrima el plat de bledes, busca el cambrer, alça el braç i crida:

–Repito! I a caramull!

I res va ser la perolà de bledes que li abocaren…

el lloc on t'has criat




Bon dia xicones i xicons! Ací va una nova composició que heu de preparar per al dimarts. El tema és molt evocador: 'el lloc que t'has criat'. Vos he posat una foto de València per a que vos inspire, però estic segur que més d'un ha tingut la sort de créixer també en un altre poble, en una altra ciutat, en definitiva, en un altre lloc. Amb unes 150 paraules, si se'n passeu no passa res, ja sabeu que quan més sucre més dolç, heu de fer una composició on feu un viatge a través dels records que vos evoquen el lloc o els llocs on s'heu criat. Recordeu que s'ha de tindre en compte tant la coherència, com la cohesió i l'adequació. Molt important també la correcció normativa.

Ale, a fer faena que prompte ja teniu les vacances de Pasqua!

divendres, 27 de febrer de 2009

COMPOSICIÓ ESCRITA PER AL 3 DE MARÇ

TORNEM AMB LES COMPOSICIONS ESCRITES!
A PARTIR DEL TEXT QUE US PROPOSE, HEU D'ELABORAR EL VOSTRE.
EL TEXT ÉS D'UN BLOCAIRE VALENCIÀ. JA US HE PARLAT QUE EL MÓN DELS BLOCS ESTÀ
PRODUINT UNA QUANTITAT DE TEXTOS INTERESSANTÍSSIMS I QUE PODEN FER DEL MÓN VIRTUAL
UNA EINA MOLT ENRIQUIDORA PEL QUE FA A LA LITERATURA.
SI US AGRADA I US INTERESSA PODEU ACUDIR AL SEU BLOC QUE A LA VEGADA US PORTARÀ A ALTRES BLOCS DEL MATEIX CONTINGUT LITERARI.

150 PARAULES. COHERÈNCIA, COHESIÓ I ADEQUACIÓ. CORRECCIÓ NORMATIVA. (!!!!)
I EXPERIÈNCIES PRÒPIES QUE US MOTIVEN PER ESCRIURE.
EL TEMA SÓN ELS AVIS. TEMA AMPLI QUE DÓNA PER A MOLT!
DEIXEU FLUIR LES PARAULES!

El meu avi Jesús passa els dies assegut al sofà, a poc més d’un metre d’un televisor que per a ell no és ja més que una taca de coloraines. Ell probablement no entén què fan o què diuen a la tele les poques ocasions en què intenta escoltar-la, si és que ho fa: el meu avi ignora que algunes de les poques parcel•les de memòria que encara li sobreviuen no són sinó escenes, moments absorbits en les tardes quotidianes de televisor dels seus anys de salut. Poc a poc, en les meues visites (més infreqüents del que sabria justificar) a aquella casa on em vaig criar, he vist com el cervell, l’enginy i l’humor del meu avi anaven fent-se miquetes. A hores d’ara, l’únic que queda de l’home que fou és un cos decrèpit, i un simulacre de consciència que és ja tot fantasia: fragments de pel•lícules de l’oest i cançons de postguerra, records incoherents i pobríssims d’una vida fecunda, i un lament pel seu estat actual que només eixa pròpia irrealitat pot fer-li suportable. L’atzar de l’edat i la malaltia ha seleccionat un de cada mil pensaments, imatges i vivències, i n’ha esborrat la resta: tota la vida que li queda no és sinó un continu exercici de combinatòria amb aquestes deixalles de consciència, que ens resultaria hilarant si no fos perpetu, i que mataria el meu avi de llàstima a l’instant si li fos concedit un sol minut de lucidesa. Déu, que li ha ajornat la mort incomprensiblement, almenys li estalviarà veure el seu propi reflex en l’espill de la caricatura.

Al costat del meu avi Jesús, en una pau apagada i absent, sense la brillantor que a eixa edat només pot concedir la bogeria, s’asseu la seua dona, la meua àvia Conxa. Ignorem què pensa o què sent, quina mínima familiaritat reconeix en les nostres cares quan ens acostem a besar-la: només mira, i somriu de vegades, i diu “sí”, sempre “sí”, encara que li preguntes primer una cosa i tot seguit la contrària. Tot el que pot veure i tocar, la vida de cadascú dels qui la visiten per a tindre-li cura, és obra seua: dona de casa, mare i àvia, és arquitecta de tota una família: els qui abans s’hi aixoplugaven, ara la conserven. Ja no governa ni el seu propi cos, però d’on ha fugit la força sembla quedar una bondat quasi infantil, que fa ressonar en nosaltres un eco de la cura que ella ens tingué sempre. Al contrari que el meu avi, l’expressió plàcida de l’àvia Conxa ens permet creure que encara experimenta una felicitat nuvolosa, una forma innocent de dignitat: probablement siga fals, però eixa falsedat ens és ja inabastable, i per això no ens desconsola. Cada somriure d’ella (potser només ja instint, ganyota) costa l’esforç continu dels seus fills que la cuiden: no és, per tant, cap recompensa, com a molt una manifestació humana, immanent, de la justícia.

EMILI MORANT

dilluns, 19 de gener de 2009

Composició escrita sobre quadres

ACÍ ESTAN ELS ESCRITS SOBRE ELS QUADRES QUE US VAIG PROPOSAR LA SETMANA PASSADA. CADASCÚ HA SABUT CREAR UN MÓN A PARTIR DE LES SENSACIONS, DELS COLORS, DE LES IDEES QUE TENEN AQUESTES OBRES MESTRES. ENHORABONA I A SEGUIR AIXÍ XICS!



El temps és allò més característic del nostre univers, és allò que ens envolta per tot arreu. Totes les coses que fem, estan produïdes en un temps determinat, ara mateix les agulles de tots el rellotges no paren de canviar la seua posició. Tot està en un continu moviment, per això el temps mai varia, el temps sempre és el mateix.
En un mateix instant milions i milions d’habitants estan fent coses d’allò més diverses. Si d’alguna manera poguérem aturar el temps, observaríem que cada persona és un món i cada persona és troba d’una manera: un acaba de nàixer i un altre de morir, un somriu i un altre plora,….el temps marcà les nostres vides des del moment que hem nascut fins a la nostra mort.
Per això cadascú empra el seu temps per a fer coses que li fan ser feliç a ell i als que es troben al seu voltant. Jo per la meu part el que no vull es que s’ature el temps.

ALEX PASCUAL


Aquest quadre és el meu favorit. A banda del tipus de pintura clarament expressionista, eixa figura andrògina central sempre m’ha inquietat molt.

Quan era petit, el meu germà, que estudiava historia de l’art, em va mostrar aquest quadre. Em va impressionar molt la figura del mig i el caos que pareix haver al seu voltant, com també eixos colors al cel tan forts.

Passant els anys i amb el desenvolupament de les noves tecnologies, vaig buscar a Internet el significat d’aquell quadre.
Està situat a un pont de la ciutat d’Oslo (La terra natal d’Eduard Munch).
I la figura es trobava cridant. Un crit silenciat i provocat per l’angoixa, la guerra i la desesperació que sofria aquella figura.

Sense cap dubte aquest es un quadre enigmàtic.

MANUEL AGUILERA


Estimat meu:

Diuen els que m'han vist que tinc cara d'àngel i mirada innocent. Diuen que sóc diferent a totes les altres, que vaig canviar la teua vida. Diuen que destil•le un aroma que encisa, que extrau de tu els més apassionats sospirs. Diuen els que em coneixen que tire barreres i m’acoste a la teua ànima sense que te n'adones. Te conquiste, te cege de passió, t’obric els braços i et faig esclau d'ells. Diuen que sóc insaciable i que no t'arriba la vida per a complaure’m. Faig del teu món la meua casa i així m'acomode, pintant les parets de rosa pàl•lid que retorna la vida a les flors mortes que en el teu jardí existien abans que aparega. Diuen que els huracans aplaquen la seua fúria davant la meua presència i que la terra mai tremola sota els meus peus.

Més jo sé que ets el meu amor prohibit. M'agradaria poder enviar-te una carta cada dia. Contar-te, dir-te, voler-te…
Tanmateix, estúpida, aquesta nit t’espere. No sé si vindràs aquesta vegada o potser demà, si és així, una vegada més en silenci quedaré, esperant que vingues a besar-me.

I li demane perdó al cel, perquè sé que açò no està bé. Déu meu! Ets casat! I jo una jove soltera que en el seu pis mig nua amb unes veles i una rosa pàl•lida esperarà.


Amb amor i esperança. Lucia

BELEN REIG

diumenge, 18 de gener de 2009

TREBALLS DE LECTURA SEGONA AVALUACIÓ

TREBALL D’ALOMA DE MERCÉ RODOREDA
1. ELEMENTS PARATEXTUALS
Títol:
Per què el llibre es diu així?
Inventa un altre títol amb sentit.
Autor/a :
Il•lustrador (de la coberta) :
Editorial :
Col•lecció :
Lloc i any d'emissió :
Número de pàgines :

2. RESUM DE L’ARGUMENT
3. TEMA
Quina es la idea o idees que l'autora ha volgut mostrar-nos en aquesta novel•la?
4. PERSONATGES
Qui és el/la protagonista? Descriu-lo físicament i psicològicament.
Personatges secundaris. Enumera quatre i explica les característiques més importants.
Demostra-ho amb cites del llibre.
Quin personatge t'ha agradat més i perquè? Amb quin t'has sentit més identificat i perquè?

5. NARRADOR/NARRADORA/A
6. ESTRUCTURA
Plantejament, nus i desenllaç
7. TEMPS I ESPAI
Temps de la història? Posa exemples que ho justifiquen
Temps històric en el que passen els fets. Posa exemples que ho justifiquen
Espai. Posa exemples que ho justifiquen
8. Escriu una carta inventada a un d'aquests destinataris :
a) Autora de la novel•la.
b) Un personatge de la novel•la.
A la carta explicaràs la teva opinió sobre l'obra.

TREBALL DE “EL SOPAR DELS IDIOTES” DE FRANCIS WEBER
1. ELEMENTS PARATEXTUALS
Títol:
Per què el llibre es diu així?
Inventa un altre títol amb sentit.
Autor/a :
Il•lustrador (de la coberta) :
Editorial :
Col•lecció :
Lloc i any d'emissió :
Número de pàgines :
2. RESUM DE L’ARGUMENT
3. TEMA
Quina es la idea o idees que l'autora ha volgut mostrar-nos en aquesta novel•la? Moralina final
4. PERSONATGES
Qui és el/la protagonista? Descriu-lo físicament i psicològicament.
Qui és l’antagonista? Descriu-lo físicament i psicològicament.
Personatges secundaris. Enumera quatre i explica les característiques més importants.
Demostra-ho amb cites del llibre.
Quin personatge t'ha agradat més i perquè? Amb quin t'has sentit més identificat i per què?
5. Si volgueres REPRESENTAR aquesta obra, quina escenografia i objectes escènics utilitzaries?
6. ESTRUCTURA
Plantejament, nus i desenllaç
7. TEMPS I ESPAI
Temps de la història?
Temps històric en el que passen els fets. Posa exemples que ho justifiquen
Espai. Posa exemples que ho justifiquen
8. Comicitat de l’obra. Ironia. Posa exemples del text.
9. Escriu una carta inventada a un d'aquests destinataris :
a) Autora de la novel•la.
b) Un personatge de la novel•la.
A la carta explicaràs la teva opinió sobre l'obra.

TREBALL DE “ESPÈCIES PROTEGIDES” DE FERRAN TORRENT
1. ELEMENTS PARATEXTUALS
Títol:
Per què el llibre es diu així?
Inventa un altre títol amb sentit.
Autor/a :
Il•lustrador (de la coberta) :
Editorial :
Col•lecció :
Lloc i any d'emissió :
Número de pàgines :
2. RESUM DE L’ARGUMENT
3. TEMA
Quina es la idea o idees que l'autora ha volgut mostrar-nos en aquesta novel•la?
4. PERSONATGES
Qui és el/la protagonista? Descriu-lo físicament i psicològicament.
Personatges secundaris. Enumera quatre i explica les característiques més importants.
Demostra-ho amb cites del llibre.
Quin personatge t'ha agradat més i perquè? Amb quin t'has sentit més identificat i per què?
5. NARRADOR
6. ESTRUCTURA
Plantejament, nus i desenllaç
7. TEMPS I ESPAI
Temps de la història? Posa exemples que ho justifiquen
Temps històric en el que passen els fets. Posa exemples que ho justifiquen
Espai. Posa exemples que ho justifiquen
8. Crítica irònica de l’obra. Posa exemples del text.
9. Escriu una carta inventada a un d'aquests destinataris :
a) Autora de la novel•la.
b) Un personatge de la novel•la.
A la carta explicaràs la teva opinió sobre l'obra.

TREBALL DE “EL DIARI LILA DE LA CARLOTA” DE GEMMA LIENAS
1. ELEMENTS PARATEXTUALS
Títol:
Per què el llibre es diu així?
Inventa un altre títol amb sentit.
Autor/a :
Il•lustrador (de la coberta) :
Editorial :
Col•lecció :
Lloc i any d'emissió :
Número de pàgines :
2. RESUM DE L’ARGUMENT
3. TEMA
Quina es la idea o idees que l'autora ha volgut mostrar-nos en aquesta novel•la? Què reivindica?
A banda de la narració, l’autora utilitza altres recursos en el seu discurs. Quins són?
4. PERSONATGES
Qui és el/la protagonista? Descriu-lo físicament i psicològicament.
Personatges secundaris. Enumera quatre i explica les característiques més importants.
Demostra-ho amb cites del llibre.
Quin personatge t'ha agradat més i perquè? Amb quin t'has sentit més identificat i per què?
5. NARRADOR
6. ESTRUCTURA
Plantejament, nus i desenllaç
7. TEMPS I ESPAI
Temps de la història? Posa exemples que ho justifiquen
Temps històric en el que passen els fets. Posa exemples que ho justifiquen
Espai. Posa exemples que ho justifiquen
8. Crítica irònica de l’obra. Posa exemples del text.
9. Escriu una carta inventada a un d'aquests destinataris :
a) Autora de la novel•la.
b) Un personatge de la novel•la.
A la carta explicaràs la teva opinió sobre l'obra i sobre el tema que tracta. Elaboraries tu també un diari lila?

dimecres, 31 de desembre de 2008

SEGONA COMPOSICIÓ DE VACANCES NADALENQUES



SEGON ESCRIT PER A NADAL!
QUÈ US INSPIRA LA FOTO? QUINA HISTÒRIA HI HA DARRERE D'AQUESTA IMATGE?
TAL VEGADA N'HI HA MÉS D'UNA...
RECORDEU! 150 PARAULES!
FELIÇ ANY 2009!

diumenge, 28 de desembre de 2008

ARTICLE D'OPINIÓ SOBRE BOLONYA

Alguna cosa deu tenir aquesta reforma universitària que conciti tanta animadversió entre poetes, humanistes i activistes estudiantils. La renúncia més o menys explícita de la institució universitària a considerar-se com una generadora de coneixement no merament sotmesa a les exigències del Mercat, pot ajudar sens dubte al desenvolupament de moltes facultats, però no precisament les de lletres o d’humanitats. En aquestes, cert és que la crisi fa temps que dura i és ja profunda. No es tracta naturalment d’un fenomen local, sinó d’abast com a mínim europeu. La Declaració de Bolonya és també una resposta global, i no és casualitat que aquest intent de reconversió de les doctes universitats d’Europa en productives fàbriques de títols es vesteixi justament amb el nom de la més venerable alma mater del continent; potser fóra però més apropiat que s’hagués signat, per exemple, la “Declaració de Torí” o la “Declaració de Milà”. Segurament que la institució universitària no pot ser altra cosa que un reflex de la societat del seu temps; no està de més però plantejar-se si no s’hauria també de reservar un cert paper de guardiana dels sabers humanístics, que altrament corren avui un perill molt més que seriós. L’omnipresent discurs tecnocràtic que s’ha instal·lat a l’Acadèmia, la mentalitat empresarial, la cultura de la competitivitat, no poden ser assumides per les facultats de lletres sense en el fons fer-les renegar de la seva essència més íntima i vertadera. Abandonats al groller dictamen del Mercat, la realitat dels ensenyaments de lletres és tràgica: els millors mestres són empesos a la prejubilació, els que estan en l’edat del poder en són descavalcats, i els joves no reben ja el testimoni, la flama que haurien de servar i d’alimentar. La cadena de la transmissió/creació del coneixement humanisticoliterari es trenca per cada baula.

Algú dirà que, per a les lletres, la incorporació a l’esmentat procés de Bolonya representa precisament la possibilitat d’adaptar-se per no morir. Però algú altre podrà contestar que de vegades la mort és precisament l’adaptació. El projecte de l’EEES té aspectes molt interessants, com el d’afavorir la mobilitat dels estudiants. Però en general tant l’estructura grau-màster com el disseny del sistema docent tufegen fortament a inspiració neoliberal articulada amb procediments pedagocràtics de comprovada insolvència en altres àmbits educatius. Molts asseguren que aquí Bolonya significarà la LOGSE de l’ensenyament universitari. No és en absolut descartable que, més enllà dels seus efectes immediats més previsibles (banalització dels continguts proporcional a la burocratització usque ad nauseam del model pedagògic; alienació dels docents proporcional a la infantilització dels discents), a mig termini Bolonya resulti tan letal per a la universitat pública com la LOGSE (i lleis posteriors, en realitat meres seqüeles) ho ha estat per a l’ensenyament secundari públic. Les analogies són sens dubte evidents i preocupants, però no és aquest el lloc per explorar-les a fons.

Xavier Jové
ACÍ TENIU UN ARTICLE D'OPINIÓ SOBRE EL PLA BOLONYA QUE TANT US INTERESSA (VAU REALITZAR UNA VAGA I ANÀREU A LA MANIFESTACIÓ, RECORDEU).
EL QUE HE DE FER:
1. TEMA
2. PROCEDIMENTS MODALITZADORS
3. CONNECTORS TEXTUALS

FELIÇ DIA DELS INNOCENTS!