ARTICLE D'OPINIÓ SOBRE BOLONYA

Alguna cosa deu tenir aquesta reforma universitària que conciti tanta animadversió entre poetes, humanistes i activistes estudiantils. La renúncia més o menys explícita de la institució universitària a considerar-se com una generadora de coneixement no merament sotmesa a les exigències del Mercat, pot ajudar sens dubte al desenvolupament de moltes facultats, però no precisament les de lletres o d’humanitats. En aquestes, cert és que la crisi fa temps que dura i és ja profunda. No es tracta naturalment d’un fenomen local, sinó d’abast com a mínim europeu. La Declaració de Bolonya és també una resposta global, i no és casualitat que aquest intent de reconversió de les doctes universitats d’Europa en productives fàbriques de títols es vesteixi justament amb el nom de la més venerable alma mater del continent; potser fóra però més apropiat que s’hagués signat, per exemple, la “Declaració de Torí” o la “Declaració de Milà”. Segurament que la institució universitària no pot ser altra cosa que un reflex de la societat del seu temps; no està de més però plantejar-se si no s’hauria també de reservar un cert paper de guardiana dels sabers humanístics, que altrament corren avui un perill molt més que seriós. L’omnipresent discurs tecnocràtic que s’ha instal·lat a l’Acadèmia, la mentalitat empresarial, la cultura de la competitivitat, no poden ser assumides per les facultats de lletres sense en el fons fer-les renegar de la seva essència més íntima i vertadera. Abandonats al groller dictamen del Mercat, la realitat dels ensenyaments de lletres és tràgica: els millors mestres són empesos a la prejubilació, els que estan en l’edat del poder en són descavalcats, i els joves no reben ja el testimoni, la flama que haurien de servar i d’alimentar. La cadena de la transmissió/creació del coneixement humanisticoliterari es trenca per cada baula.

Algú dirà que, per a les lletres, la incorporació a l’esmentat procés de Bolonya representa precisament la possibilitat d’adaptar-se per no morir. Però algú altre podrà contestar que de vegades la mort és precisament l’adaptació. El projecte de l’EEES té aspectes molt interessants, com el d’afavorir la mobilitat dels estudiants. Però en general tant l’estructura grau-màster com el disseny del sistema docent tufegen fortament a inspiració neoliberal articulada amb procediments pedagocràtics de comprovada insolvència en altres àmbits educatius. Molts asseguren que aquí Bolonya significarà la LOGSE de l’ensenyament universitari. No és en absolut descartable que, més enllà dels seus efectes immediats més previsibles (banalització dels continguts proporcional a la burocratització usque ad nauseam del model pedagògic; alienació dels docents proporcional a la infantilització dels discents), a mig termini Bolonya resulti tan letal per a la universitat pública com la LOGSE (i lleis posteriors, en realitat meres seqüeles) ho ha estat per a l’ensenyament secundari públic. Les analogies són sens dubte evidents i preocupants, però no és aquest el lloc per explorar-les a fons.

Xavier Jové
ACÍ TENIU UN ARTICLE D'OPINIÓ SOBRE EL PLA BOLONYA QUE TANT US INTERESSA (VAU REALITZAR UNA VAGA I ANÀREU A LA MANIFESTACIÓ, RECORDEU).
EL QUE HE DE FER:
1. TEMA
2. PROCEDIMENTS MODALITZADORS
3. CONNECTORS TEXTUALS

FELIÇ DIA DELS INNOCENTS!