Sara Llinares

Les xicotetes gotes de pluja s´estrellaven insistentment contra la finestra de l´últim tren del dia. Es trobava seguda a la part final d´un vagó pràcticament buit, de totes maneres importava poc la gent que hi haguera al voltant ja que ella no veia ningú. La seua mirada estava clavada en algún lloc a l´altre costat de la finestra, però els seus ulls feien notar que en veritat es trobava molt lluny d´allí. Amb els braços s´abraçava el tronc amb força, com si intentara impedir que s´acabara d´esgarrar alguna cosa que se li havia trencat per dins. Dues llàgrimes van començar a rodar per la seua cara, però de seguida se les va llevar amb les mans, com si no volguera deixar-se portar pels seus sentiments, com si encara li quedaren forces pera lluitar contra ells, encara que crec que fins i tot ella mateixa sabia que acabarien guanyant. I sí, aquella lluita només es va prolongar uns minuts. Les llàgrimes començaren a resvalar per les seues galtes, una darrere l´altra i ara ella ja no va fer res per parar-les. Es va quedar allí, abraçada a si matèixa , plorant, mentre que les estacions anaren passant i la pluja anava caient cada vegada amb més força, golpejant rítmicament contra el cristall. No sé molt bé quant de temps va passar fins que el tren va començar a ralentir la sèua marxa, però la veritat és que a eixe vagó fèia molt que el temps havía deixat de tindre sentit. El tren es va aturar del tot a una estació quasi deserta quan als seus ulls només hi quedaven algunes llagrimetes tardanes. Va agafar la seua bossa, i es va dirigir arrossegant els passos fins a l´eixida, metre que amb la mà portava els rastres de la seua tristesa. Va alçar el cap i es va quedar literalment clavada a l´eixida del tren. El va vore allí, parat en mig de l´estació deserta, empapanse sota la pluja. Se li va caure la bossa al terra, i durant els dos últims segons que la vaig vore, va esclatar als seus llavis el somriure més gran que he vist mai a la meua vida, just abans de que desapareguera corrent a la pluja.

ESCRIT A PARTIR DEL VÍDEO D'AMELIE!
ALGUNS ESTEU ESCRIVINT ESCRITS AMB QUALITAT, SEGUIU AIXÍ!
PROMPTE POSARÉ ELS ESCRITS INSPIRATS EN LA NANA DE PLA.
RECORDEU QUE ESCRIURE ÉS UNA CAPACITAT QUE ES TREBALLA I QUE
US POT APORTAR MOLTA SATISFACCIÓ! ÀNIM!