Ací vos pose un acudit recollit per Toni Cucarella. També aprofite per passar-vos dues de les seues direccions electròniques perquè entreu, furgeu i aneu coneixent-lo:
http://blocs.mesvilaweb.cat/cucarella2
http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/6543
Això diuen que era un llaurador que només feia bledes: sembrava, collia i venia bledes; durant tot l’any. I no solament això: cada dia menjava bledes: un plat o dos plats a caramull. I així un any i un altre any i un altre més… Estava de menjar bledes de reglotava.
–Que avorrides que tinc les bledes! –remugava– Que avorrides les tinc!
Però un any en va fer per dalt lo cap, de bledes, i es pagaren a preu d’or. O siga que aquell any el llaurador de les bledes va fer dinerets. I va decidir celebrar-ho com calia.
–Me’n vaig a València i allí en un restaurant d’eixos pegaré una fartà que cauré de tos!
Així és que un dia es va posar les espadenyes de mudar, es va ficar els patxaqüens en la faixa i cap a l’estació de trens que se’n va anar.
Arriba a València i tria un restaurant. Un de repica’m el colze, amb taules vestides i cambrers d’uniforme. El llaurador pren cadira. Se li acosta el cambrer i li pregunta, untós:
–¿El caballero desea consultar nuestra carta de especialidades?
I el llaurador que respon com les granotes:
–Ja ho crec!
I el cambrer li dóna la carta.
Val a dir que el llaurador tot i ser home de pocs estudis, una miqueta en sabia, de lletra. I va llegir el paperet. Ara bé, com que estava escrit en castellà poca cosa piscava del que allí se li oferia. Però una paraula li cridar l’atenció; li sonava bonica, apropiada per denominar un menjar exquisit:
–Acelgas… Xe, acelgas… Això deu ser plat de canonges i senyorets, d’ací en alça!
I demana la presència del cambrer.
–¿Ya ha decidido el señor qué plato desea? –li pregunta el cambrer.
–Ja ho crec! –respon el llaurador com les granotes– Acelgas!
I això que li posen en taula: un plat de bledes!
L’home que es veu al davant aquell plàtera de verd, que tan avorrit tenia, va esclafir en renecs i malediccions.
–Cague’n Déu i en l’hòstia puta, i vindre a València a menjar bledes, recollons, tan avorrides que les tinc, cague’n les putes de l’infern, i quin cas com un cabàs!
Però a continuació s’hi resigna:
–Uei què li farem: si ho hem demanat, ho haurem de pagar, i amb lo que costen de guanyar… Mos les menjarem!
I així, amb més resignació que ganes, anava embotint-se el llaurador el plat de bledes del bolet. Mentrestant, al veí de la taula del costat li acabaven de servir un plat ben ample amb dues xulles grosses de llomello, un parell d’ous caiguts i un grapat de creïlles fregides. El llaurador que ho veu, de poc que no boça les bledes. Els ulls se li anaven darrere del plat veí mentre ell feia esforços per empassar-se aquell maleït plat de bledes. En això que el veí deixa el plat net, alça el braç per reclamar l’atenció del cambrer i crida:
–¡Repito!
Diu això de repito i al cap d’un moment li serveixen un altre plat idèntic de llomello, ous caiguts i creïlles. El llaurador ho fila i se li encèn la llumeneta: «Recollons, que a això tan bo li diuen repito!» I no s’ho pensa dues vegades: amolla la forqueta, arrima el plat de bledes, busca el cambrer, alça el braç i crida:
–Repito! I a caramull!
I res va ser la perolà de bledes que li abocaren…
dissabte, 4 d’abril del 2009
el lloc on t'has criat
Bon dia xicones i xicons! Ací va una nova composició que heu de preparar per al dimarts. El tema és molt evocador: 'el lloc que t'has criat'. Vos he posat una foto de València per a que vos inspire, però estic segur que més d'un ha tingut la sort de créixer també en un altre poble, en una altra ciutat, en definitiva, en un altre lloc. Amb unes 150 paraules, si se'n passeu no passa res, ja sabeu que quan més sucre més dolç, heu de fer una composició on feu un viatge a través dels records que vos evoquen el lloc o els llocs on s'heu criat. Recordeu que s'ha de tindre en compte tant la coherència, com la cohesió i l'adequació. Molt important també la correcció normativa.
Ale, a fer faena que prompte ja teniu les vacances de Pasqua!
divendres, 27 de febrer del 2009
COMPOSICIÓ ESCRITA PER AL 3 DE MARÇ
TORNEM AMB LES COMPOSICIONS ESCRITES!
A PARTIR DEL TEXT QUE US PROPOSE, HEU D'ELABORAR EL VOSTRE.
EL TEXT ÉS D'UN BLOCAIRE VALENCIÀ. JA US HE PARLAT QUE EL MÓN DELS BLOCS ESTÀ
PRODUINT UNA QUANTITAT DE TEXTOS INTERESSANTÍSSIMS I QUE PODEN FER DEL MÓN VIRTUAL
UNA EINA MOLT ENRIQUIDORA PEL QUE FA A LA LITERATURA.
SI US AGRADA I US INTERESSA PODEU ACUDIR AL SEU BLOC QUE A LA VEGADA US PORTARÀ A ALTRES BLOCS DEL MATEIX CONTINGUT LITERARI.
150 PARAULES. COHERÈNCIA, COHESIÓ I ADEQUACIÓ. CORRECCIÓ NORMATIVA. (!!!!)
I EXPERIÈNCIES PRÒPIES QUE US MOTIVEN PER ESCRIURE.
EL TEMA SÓN ELS AVIS. TEMA AMPLI QUE DÓNA PER A MOLT!
DEIXEU FLUIR LES PARAULES!
El meu avi Jesús passa els dies assegut al sofà, a poc més d’un metre d’un televisor que per a ell no és ja més que una taca de coloraines. Ell probablement no entén què fan o què diuen a la tele les poques ocasions en què intenta escoltar-la, si és que ho fa: el meu avi ignora que algunes de les poques parcel•les de memòria que encara li sobreviuen no són sinó escenes, moments absorbits en les tardes quotidianes de televisor dels seus anys de salut. Poc a poc, en les meues visites (més infreqüents del que sabria justificar) a aquella casa on em vaig criar, he vist com el cervell, l’enginy i l’humor del meu avi anaven fent-se miquetes. A hores d’ara, l’únic que queda de l’home que fou és un cos decrèpit, i un simulacre de consciència que és ja tot fantasia: fragments de pel•lícules de l’oest i cançons de postguerra, records incoherents i pobríssims d’una vida fecunda, i un lament pel seu estat actual que només eixa pròpia irrealitat pot fer-li suportable. L’atzar de l’edat i la malaltia ha seleccionat un de cada mil pensaments, imatges i vivències, i n’ha esborrat la resta: tota la vida que li queda no és sinó un continu exercici de combinatòria amb aquestes deixalles de consciència, que ens resultaria hilarant si no fos perpetu, i que mataria el meu avi de llàstima a l’instant si li fos concedit un sol minut de lucidesa. Déu, que li ha ajornat la mort incomprensiblement, almenys li estalviarà veure el seu propi reflex en l’espill de la caricatura.
Al costat del meu avi Jesús, en una pau apagada i absent, sense la brillantor que a eixa edat només pot concedir la bogeria, s’asseu la seua dona, la meua àvia Conxa. Ignorem què pensa o què sent, quina mínima familiaritat reconeix en les nostres cares quan ens acostem a besar-la: només mira, i somriu de vegades, i diu “sí”, sempre “sí”, encara que li preguntes primer una cosa i tot seguit la contrària. Tot el que pot veure i tocar, la vida de cadascú dels qui la visiten per a tindre-li cura, és obra seua: dona de casa, mare i àvia, és arquitecta de tota una família: els qui abans s’hi aixoplugaven, ara la conserven. Ja no governa ni el seu propi cos, però d’on ha fugit la força sembla quedar una bondat quasi infantil, que fa ressonar en nosaltres un eco de la cura que ella ens tingué sempre. Al contrari que el meu avi, l’expressió plàcida de l’àvia Conxa ens permet creure que encara experimenta una felicitat nuvolosa, una forma innocent de dignitat: probablement siga fals, però eixa falsedat ens és ja inabastable, i per això no ens desconsola. Cada somriure d’ella (potser només ja instint, ganyota) costa l’esforç continu dels seus fills que la cuiden: no és, per tant, cap recompensa, com a molt una manifestació humana, immanent, de la justícia.
EMILI MORANT
A PARTIR DEL TEXT QUE US PROPOSE, HEU D'ELABORAR EL VOSTRE.
EL TEXT ÉS D'UN BLOCAIRE VALENCIÀ. JA US HE PARLAT QUE EL MÓN DELS BLOCS ESTÀ
PRODUINT UNA QUANTITAT DE TEXTOS INTERESSANTÍSSIMS I QUE PODEN FER DEL MÓN VIRTUAL
UNA EINA MOLT ENRIQUIDORA PEL QUE FA A LA LITERATURA.
SI US AGRADA I US INTERESSA PODEU ACUDIR AL SEU BLOC QUE A LA VEGADA US PORTARÀ A ALTRES BLOCS DEL MATEIX CONTINGUT LITERARI.
150 PARAULES. COHERÈNCIA, COHESIÓ I ADEQUACIÓ. CORRECCIÓ NORMATIVA. (!!!!)
I EXPERIÈNCIES PRÒPIES QUE US MOTIVEN PER ESCRIURE.
EL TEMA SÓN ELS AVIS. TEMA AMPLI QUE DÓNA PER A MOLT!
DEIXEU FLUIR LES PARAULES!
El meu avi Jesús passa els dies assegut al sofà, a poc més d’un metre d’un televisor que per a ell no és ja més que una taca de coloraines. Ell probablement no entén què fan o què diuen a la tele les poques ocasions en què intenta escoltar-la, si és que ho fa: el meu avi ignora que algunes de les poques parcel•les de memòria que encara li sobreviuen no són sinó escenes, moments absorbits en les tardes quotidianes de televisor dels seus anys de salut. Poc a poc, en les meues visites (més infreqüents del que sabria justificar) a aquella casa on em vaig criar, he vist com el cervell, l’enginy i l’humor del meu avi anaven fent-se miquetes. A hores d’ara, l’únic que queda de l’home que fou és un cos decrèpit, i un simulacre de consciència que és ja tot fantasia: fragments de pel•lícules de l’oest i cançons de postguerra, records incoherents i pobríssims d’una vida fecunda, i un lament pel seu estat actual que només eixa pròpia irrealitat pot fer-li suportable. L’atzar de l’edat i la malaltia ha seleccionat un de cada mil pensaments, imatges i vivències, i n’ha esborrat la resta: tota la vida que li queda no és sinó un continu exercici de combinatòria amb aquestes deixalles de consciència, que ens resultaria hilarant si no fos perpetu, i que mataria el meu avi de llàstima a l’instant si li fos concedit un sol minut de lucidesa. Déu, que li ha ajornat la mort incomprensiblement, almenys li estalviarà veure el seu propi reflex en l’espill de la caricatura.
Al costat del meu avi Jesús, en una pau apagada i absent, sense la brillantor que a eixa edat només pot concedir la bogeria, s’asseu la seua dona, la meua àvia Conxa. Ignorem què pensa o què sent, quina mínima familiaritat reconeix en les nostres cares quan ens acostem a besar-la: només mira, i somriu de vegades, i diu “sí”, sempre “sí”, encara que li preguntes primer una cosa i tot seguit la contrària. Tot el que pot veure i tocar, la vida de cadascú dels qui la visiten per a tindre-li cura, és obra seua: dona de casa, mare i àvia, és arquitecta de tota una família: els qui abans s’hi aixoplugaven, ara la conserven. Ja no governa ni el seu propi cos, però d’on ha fugit la força sembla quedar una bondat quasi infantil, que fa ressonar en nosaltres un eco de la cura que ella ens tingué sempre. Al contrari que el meu avi, l’expressió plàcida de l’àvia Conxa ens permet creure que encara experimenta una felicitat nuvolosa, una forma innocent de dignitat: probablement siga fals, però eixa falsedat ens és ja inabastable, i per això no ens desconsola. Cada somriure d’ella (potser només ja instint, ganyota) costa l’esforç continu dels seus fills que la cuiden: no és, per tant, cap recompensa, com a molt una manifestació humana, immanent, de la justícia.
EMILI MORANT
dilluns, 19 de gener del 2009
Composició escrita sobre quadres
ACÍ ESTAN ELS ESCRITS SOBRE ELS QUADRES QUE US VAIG PROPOSAR LA SETMANA PASSADA. CADASCÚ HA SABUT CREAR UN MÓN A PARTIR DE LES SENSACIONS, DELS COLORS, DE LES IDEES QUE TENEN AQUESTES OBRES MESTRES. ENHORABONA I A SEGUIR AIXÍ XICS!
El temps és allò més característic del nostre univers, és allò que ens envolta per tot arreu. Totes les coses que fem, estan produïdes en un temps determinat, ara mateix les agulles de tots el rellotges no paren de canviar la seua posició. Tot està en un continu moviment, per això el temps mai varia, el temps sempre és el mateix.
En un mateix instant milions i milions d’habitants estan fent coses d’allò més diverses. Si d’alguna manera poguérem aturar el temps, observaríem que cada persona és un món i cada persona és troba d’una manera: un acaba de nàixer i un altre de morir, un somriu i un altre plora,….el temps marcà les nostres vides des del moment que hem nascut fins a la nostra mort.
Per això cadascú empra el seu temps per a fer coses que li fan ser feliç a ell i als que es troben al seu voltant. Jo per la meu part el que no vull es que s’ature el temps.
ALEX PASCUAL
Aquest quadre és el meu favorit. A banda del tipus de pintura clarament expressionista, eixa figura andrògina central sempre m’ha inquietat molt.
Quan era petit, el meu germà, que estudiava historia de l’art, em va mostrar aquest quadre. Em va impressionar molt la figura del mig i el caos que pareix haver al seu voltant, com també eixos colors al cel tan forts.
Passant els anys i amb el desenvolupament de les noves tecnologies, vaig buscar a Internet el significat d’aquell quadre.
Està situat a un pont de la ciutat d’Oslo (La terra natal d’Eduard Munch).
I la figura es trobava cridant. Un crit silenciat i provocat per l’angoixa, la guerra i la desesperació que sofria aquella figura.
Sense cap dubte aquest es un quadre enigmàtic.
MANUEL AGUILERA
Estimat meu:
Diuen els que m'han vist que tinc cara d'àngel i mirada innocent. Diuen que sóc diferent a totes les altres, que vaig canviar la teua vida. Diuen que destil•le un aroma que encisa, que extrau de tu els més apassionats sospirs. Diuen els que em coneixen que tire barreres i m’acoste a la teua ànima sense que te n'adones. Te conquiste, te cege de passió, t’obric els braços i et faig esclau d'ells. Diuen que sóc insaciable i que no t'arriba la vida per a complaure’m. Faig del teu món la meua casa i així m'acomode, pintant les parets de rosa pàl•lid que retorna la vida a les flors mortes que en el teu jardí existien abans que aparega. Diuen que els huracans aplaquen la seua fúria davant la meua presència i que la terra mai tremola sota els meus peus.
Més jo sé que ets el meu amor prohibit. M'agradaria poder enviar-te una carta cada dia. Contar-te, dir-te, voler-te…
Tanmateix, estúpida, aquesta nit t’espere. No sé si vindràs aquesta vegada o potser demà, si és així, una vegada més en silenci quedaré, esperant que vingues a besar-me.
I li demane perdó al cel, perquè sé que açò no està bé. Déu meu! Ets casat! I jo una jove soltera que en el seu pis mig nua amb unes veles i una rosa pàl•lida esperarà.
Amb amor i esperança. Lucia
BELEN REIG
El temps és allò més característic del nostre univers, és allò que ens envolta per tot arreu. Totes les coses que fem, estan produïdes en un temps determinat, ara mateix les agulles de tots el rellotges no paren de canviar la seua posició. Tot està en un continu moviment, per això el temps mai varia, el temps sempre és el mateix.
En un mateix instant milions i milions d’habitants estan fent coses d’allò més diverses. Si d’alguna manera poguérem aturar el temps, observaríem que cada persona és un món i cada persona és troba d’una manera: un acaba de nàixer i un altre de morir, un somriu i un altre plora,….el temps marcà les nostres vides des del moment que hem nascut fins a la nostra mort.
Per això cadascú empra el seu temps per a fer coses que li fan ser feliç a ell i als que es troben al seu voltant. Jo per la meu part el que no vull es que s’ature el temps.
ALEX PASCUAL
Aquest quadre és el meu favorit. A banda del tipus de pintura clarament expressionista, eixa figura andrògina central sempre m’ha inquietat molt.
Quan era petit, el meu germà, que estudiava historia de l’art, em va mostrar aquest quadre. Em va impressionar molt la figura del mig i el caos que pareix haver al seu voltant, com també eixos colors al cel tan forts.
Passant els anys i amb el desenvolupament de les noves tecnologies, vaig buscar a Internet el significat d’aquell quadre.
Està situat a un pont de la ciutat d’Oslo (La terra natal d’Eduard Munch).
I la figura es trobava cridant. Un crit silenciat i provocat per l’angoixa, la guerra i la desesperació que sofria aquella figura.
Sense cap dubte aquest es un quadre enigmàtic.
MANUEL AGUILERA
Estimat meu:
Diuen els que m'han vist que tinc cara d'àngel i mirada innocent. Diuen que sóc diferent a totes les altres, que vaig canviar la teua vida. Diuen que destil•le un aroma que encisa, que extrau de tu els més apassionats sospirs. Diuen els que em coneixen que tire barreres i m’acoste a la teua ànima sense que te n'adones. Te conquiste, te cege de passió, t’obric els braços i et faig esclau d'ells. Diuen que sóc insaciable i que no t'arriba la vida per a complaure’m. Faig del teu món la meua casa i així m'acomode, pintant les parets de rosa pàl•lid que retorna la vida a les flors mortes que en el teu jardí existien abans que aparega. Diuen que els huracans aplaquen la seua fúria davant la meua presència i que la terra mai tremola sota els meus peus.
Més jo sé que ets el meu amor prohibit. M'agradaria poder enviar-te una carta cada dia. Contar-te, dir-te, voler-te…
Tanmateix, estúpida, aquesta nit t’espere. No sé si vindràs aquesta vegada o potser demà, si és així, una vegada més en silenci quedaré, esperant que vingues a besar-me.
I li demane perdó al cel, perquè sé que açò no està bé. Déu meu! Ets casat! I jo una jove soltera que en el seu pis mig nua amb unes veles i una rosa pàl•lida esperarà.
Amb amor i esperança. Lucia
BELEN REIG
diumenge, 18 de gener del 2009
TREBALLS DE LECTURA SEGONA AVALUACIÓ
TREBALL D’ALOMA DE MERCÉ RODOREDA
1. ELEMENTS PARATEXTUALS
Títol:
Per què el llibre es diu així?
Inventa un altre títol amb sentit.
Autor/a :
Il•lustrador (de la coberta) :
Editorial :
Col•lecció :
Lloc i any d'emissió :
Número de pàgines :
2. RESUM DE L’ARGUMENT
3. TEMA
Quina es la idea o idees que l'autora ha volgut mostrar-nos en aquesta novel•la?
4. PERSONATGES
Qui és el/la protagonista? Descriu-lo físicament i psicològicament.
Personatges secundaris. Enumera quatre i explica les característiques més importants.
Demostra-ho amb cites del llibre.
Quin personatge t'ha agradat més i perquè? Amb quin t'has sentit més identificat i perquè?
5. NARRADOR/NARRADORA/A
6. ESTRUCTURA
Plantejament, nus i desenllaç
7. TEMPS I ESPAI
Temps de la història? Posa exemples que ho justifiquen
Temps històric en el que passen els fets. Posa exemples que ho justifiquen
Espai. Posa exemples que ho justifiquen
8. Escriu una carta inventada a un d'aquests destinataris :
a) Autora de la novel•la.
b) Un personatge de la novel•la.
A la carta explicaràs la teva opinió sobre l'obra.
TREBALL DE “EL SOPAR DELS IDIOTES” DE FRANCIS WEBER
1. ELEMENTS PARATEXTUALS
Títol:
Per què el llibre es diu així?
Inventa un altre títol amb sentit.
Autor/a :
Il•lustrador (de la coberta) :
Editorial :
Col•lecció :
Lloc i any d'emissió :
Número de pàgines :
2. RESUM DE L’ARGUMENT
3. TEMA
Quina es la idea o idees que l'autora ha volgut mostrar-nos en aquesta novel•la? Moralina final
4. PERSONATGES
Qui és el/la protagonista? Descriu-lo físicament i psicològicament.
Qui és l’antagonista? Descriu-lo físicament i psicològicament.
Personatges secundaris. Enumera quatre i explica les característiques més importants.
Demostra-ho amb cites del llibre.
Quin personatge t'ha agradat més i perquè? Amb quin t'has sentit més identificat i per què?
5. Si volgueres REPRESENTAR aquesta obra, quina escenografia i objectes escènics utilitzaries?
6. ESTRUCTURA
Plantejament, nus i desenllaç
7. TEMPS I ESPAI
Temps de la història?
Temps històric en el que passen els fets. Posa exemples que ho justifiquen
Espai. Posa exemples que ho justifiquen
8. Comicitat de l’obra. Ironia. Posa exemples del text.
9. Escriu una carta inventada a un d'aquests destinataris :
a) Autora de la novel•la.
b) Un personatge de la novel•la.
A la carta explicaràs la teva opinió sobre l'obra.
TREBALL DE “ESPÈCIES PROTEGIDES” DE FERRAN TORRENT
1. ELEMENTS PARATEXTUALS
Títol:
Per què el llibre es diu així?
Inventa un altre títol amb sentit.
Autor/a :
Il•lustrador (de la coberta) :
Editorial :
Col•lecció :
Lloc i any d'emissió :
Número de pàgines :
2. RESUM DE L’ARGUMENT
3. TEMA
Quina es la idea o idees que l'autora ha volgut mostrar-nos en aquesta novel•la?
4. PERSONATGES
Qui és el/la protagonista? Descriu-lo físicament i psicològicament.
Personatges secundaris. Enumera quatre i explica les característiques més importants.
Demostra-ho amb cites del llibre.
Quin personatge t'ha agradat més i perquè? Amb quin t'has sentit més identificat i per què?
5. NARRADOR
6. ESTRUCTURA
Plantejament, nus i desenllaç
7. TEMPS I ESPAI
Temps de la història? Posa exemples que ho justifiquen
Temps històric en el que passen els fets. Posa exemples que ho justifiquen
Espai. Posa exemples que ho justifiquen
8. Crítica irònica de l’obra. Posa exemples del text.
9. Escriu una carta inventada a un d'aquests destinataris :
a) Autora de la novel•la.
b) Un personatge de la novel•la.
A la carta explicaràs la teva opinió sobre l'obra.
TREBALL DE “EL DIARI LILA DE LA CARLOTA” DE GEMMA LIENAS
1. ELEMENTS PARATEXTUALS
Títol:
Per què el llibre es diu així?
Inventa un altre títol amb sentit.
Autor/a :
Il•lustrador (de la coberta) :
Editorial :
Col•lecció :
Lloc i any d'emissió :
Número de pàgines :
2. RESUM DE L’ARGUMENT
3. TEMA
Quina es la idea o idees que l'autora ha volgut mostrar-nos en aquesta novel•la? Què reivindica?
A banda de la narració, l’autora utilitza altres recursos en el seu discurs. Quins són?
4. PERSONATGES
Qui és el/la protagonista? Descriu-lo físicament i psicològicament.
Personatges secundaris. Enumera quatre i explica les característiques més importants.
Demostra-ho amb cites del llibre.
Quin personatge t'ha agradat més i perquè? Amb quin t'has sentit més identificat i per què?
5. NARRADOR
6. ESTRUCTURA
Plantejament, nus i desenllaç
7. TEMPS I ESPAI
Temps de la història? Posa exemples que ho justifiquen
Temps històric en el que passen els fets. Posa exemples que ho justifiquen
Espai. Posa exemples que ho justifiquen
8. Crítica irònica de l’obra. Posa exemples del text.
9. Escriu una carta inventada a un d'aquests destinataris :
a) Autora de la novel•la.
b) Un personatge de la novel•la.
A la carta explicaràs la teva opinió sobre l'obra i sobre el tema que tracta. Elaboraries tu també un diari lila?
1. ELEMENTS PARATEXTUALS
Títol:
Per què el llibre es diu així?
Inventa un altre títol amb sentit.
Autor/a :
Il•lustrador (de la coberta) :
Editorial :
Col•lecció :
Lloc i any d'emissió :
Número de pàgines :
2. RESUM DE L’ARGUMENT
3. TEMA
Quina es la idea o idees que l'autora ha volgut mostrar-nos en aquesta novel•la?
4. PERSONATGES
Qui és el/la protagonista? Descriu-lo físicament i psicològicament.
Personatges secundaris. Enumera quatre i explica les característiques més importants.
Demostra-ho amb cites del llibre.
Quin personatge t'ha agradat més i perquè? Amb quin t'has sentit més identificat i perquè?
5. NARRADOR/NARRADORA/A
6. ESTRUCTURA
Plantejament, nus i desenllaç
7. TEMPS I ESPAI
Temps de la història? Posa exemples que ho justifiquen
Temps històric en el que passen els fets. Posa exemples que ho justifiquen
Espai. Posa exemples que ho justifiquen
8. Escriu una carta inventada a un d'aquests destinataris :
a) Autora de la novel•la.
b) Un personatge de la novel•la.
A la carta explicaràs la teva opinió sobre l'obra.
TREBALL DE “EL SOPAR DELS IDIOTES” DE FRANCIS WEBER
1. ELEMENTS PARATEXTUALS
Títol:
Per què el llibre es diu així?
Inventa un altre títol amb sentit.
Autor/a :
Il•lustrador (de la coberta) :
Editorial :
Col•lecció :
Lloc i any d'emissió :
Número de pàgines :
2. RESUM DE L’ARGUMENT
3. TEMA
Quina es la idea o idees que l'autora ha volgut mostrar-nos en aquesta novel•la? Moralina final
4. PERSONATGES
Qui és el/la protagonista? Descriu-lo físicament i psicològicament.
Qui és l’antagonista? Descriu-lo físicament i psicològicament.
Personatges secundaris. Enumera quatre i explica les característiques més importants.
Demostra-ho amb cites del llibre.
Quin personatge t'ha agradat més i perquè? Amb quin t'has sentit més identificat i per què?
5. Si volgueres REPRESENTAR aquesta obra, quina escenografia i objectes escènics utilitzaries?
6. ESTRUCTURA
Plantejament, nus i desenllaç
7. TEMPS I ESPAI
Temps de la història?
Temps històric en el que passen els fets. Posa exemples que ho justifiquen
Espai. Posa exemples que ho justifiquen
8. Comicitat de l’obra. Ironia. Posa exemples del text.
9. Escriu una carta inventada a un d'aquests destinataris :
a) Autora de la novel•la.
b) Un personatge de la novel•la.
A la carta explicaràs la teva opinió sobre l'obra.
TREBALL DE “ESPÈCIES PROTEGIDES” DE FERRAN TORRENT
1. ELEMENTS PARATEXTUALS
Títol:
Per què el llibre es diu així?
Inventa un altre títol amb sentit.
Autor/a :
Il•lustrador (de la coberta) :
Editorial :
Col•lecció :
Lloc i any d'emissió :
Número de pàgines :
2. RESUM DE L’ARGUMENT
3. TEMA
Quina es la idea o idees que l'autora ha volgut mostrar-nos en aquesta novel•la?
4. PERSONATGES
Qui és el/la protagonista? Descriu-lo físicament i psicològicament.
Personatges secundaris. Enumera quatre i explica les característiques més importants.
Demostra-ho amb cites del llibre.
Quin personatge t'ha agradat més i perquè? Amb quin t'has sentit més identificat i per què?
5. NARRADOR
6. ESTRUCTURA
Plantejament, nus i desenllaç
7. TEMPS I ESPAI
Temps de la història? Posa exemples que ho justifiquen
Temps històric en el que passen els fets. Posa exemples que ho justifiquen
Espai. Posa exemples que ho justifiquen
8. Crítica irònica de l’obra. Posa exemples del text.
9. Escriu una carta inventada a un d'aquests destinataris :
a) Autora de la novel•la.
b) Un personatge de la novel•la.
A la carta explicaràs la teva opinió sobre l'obra.
TREBALL DE “EL DIARI LILA DE LA CARLOTA” DE GEMMA LIENAS
1. ELEMENTS PARATEXTUALS
Títol:
Per què el llibre es diu així?
Inventa un altre títol amb sentit.
Autor/a :
Il•lustrador (de la coberta) :
Editorial :
Col•lecció :
Lloc i any d'emissió :
Número de pàgines :
2. RESUM DE L’ARGUMENT
3. TEMA
Quina es la idea o idees que l'autora ha volgut mostrar-nos en aquesta novel•la? Què reivindica?
A banda de la narració, l’autora utilitza altres recursos en el seu discurs. Quins són?
4. PERSONATGES
Qui és el/la protagonista? Descriu-lo físicament i psicològicament.
Personatges secundaris. Enumera quatre i explica les característiques més importants.
Demostra-ho amb cites del llibre.
Quin personatge t'ha agradat més i perquè? Amb quin t'has sentit més identificat i per què?
5. NARRADOR
6. ESTRUCTURA
Plantejament, nus i desenllaç
7. TEMPS I ESPAI
Temps de la història? Posa exemples que ho justifiquen
Temps històric en el que passen els fets. Posa exemples que ho justifiquen
Espai. Posa exemples que ho justifiquen
8. Crítica irònica de l’obra. Posa exemples del text.
9. Escriu una carta inventada a un d'aquests destinataris :
a) Autora de la novel•la.
b) Un personatge de la novel•la.
A la carta explicaràs la teva opinió sobre l'obra i sobre el tema que tracta. Elaboraries tu també un diari lila?
dimecres, 31 de desembre del 2008
SEGONA COMPOSICIÓ DE VACANCES NADALENQUES
SEGON ESCRIT PER A NADAL!
QUÈ US INSPIRA LA FOTO? QUINA HISTÒRIA HI HA DARRERE D'AQUESTA IMATGE?
TAL VEGADA N'HI HA MÉS D'UNA...
RECORDEU! 150 PARAULES!
FELIÇ ANY 2009!
diumenge, 28 de desembre del 2008
ARTICLE D'OPINIÓ SOBRE BOLONYA
Alguna cosa deu tenir aquesta reforma universitària que conciti tanta animadversió entre poetes, humanistes i activistes estudiantils. La renúncia més o menys explícita de la institució universitària a considerar-se com una generadora de coneixement no merament sotmesa a les exigències del Mercat, pot ajudar sens dubte al desenvolupament de moltes facultats, però no precisament les de lletres o d’humanitats. En aquestes, cert és que la crisi fa temps que dura i és ja profunda. No es tracta naturalment d’un fenomen local, sinó d’abast com a mínim europeu. La Declaració de Bolonya és també una resposta global, i no és casualitat que aquest intent de reconversió de les doctes universitats d’Europa en productives fàbriques de títols es vesteixi justament amb el nom de la més venerable alma mater del continent; potser fóra però més apropiat que s’hagués signat, per exemple, la “Declaració de Torí” o la “Declaració de Milà”. Segurament que la institució universitària no pot ser altra cosa que un reflex de la societat del seu temps; no està de més però plantejar-se si no s’hauria també de reservar un cert paper de guardiana dels sabers humanístics, que altrament corren avui un perill molt més que seriós. L’omnipresent discurs tecnocràtic que s’ha instal·lat a l’Acadèmia, la mentalitat empresarial, la cultura de la competitivitat, no poden ser assumides per les facultats de lletres sense en el fons fer-les renegar de la seva essència més íntima i vertadera. Abandonats al groller dictamen del Mercat, la realitat dels ensenyaments de lletres és tràgica: els millors mestres són empesos a la prejubilació, els que estan en l’edat del poder en són descavalcats, i els joves no reben ja el testimoni, la flama que haurien de servar i d’alimentar. La cadena de la transmissió/creació del coneixement humanisticoliterari es trenca per cada baula.
Algú dirà que, per a les lletres, la incorporació a l’esmentat procés de Bolonya representa precisament la possibilitat d’adaptar-se per no morir. Però algú altre podrà contestar que de vegades la mort és precisament l’adaptació. El projecte de l’EEES té aspectes molt interessants, com el d’afavorir la mobilitat dels estudiants. Però en general tant l’estructura grau-màster com el disseny del sistema docent tufegen fortament a inspiració neoliberal articulada amb procediments pedagocràtics de comprovada insolvència en altres àmbits educatius. Molts asseguren que aquí Bolonya significarà la LOGSE de l’ensenyament universitari. No és en absolut descartable que, més enllà dels seus efectes immediats més previsibles (banalització dels continguts proporcional a la burocratització usque ad nauseam del model pedagògic; alienació dels docents proporcional a la infantilització dels discents), a mig termini Bolonya resulti tan letal per a la universitat pública com la LOGSE (i lleis posteriors, en realitat meres seqüeles) ho ha estat per a l’ensenyament secundari públic. Les analogies són sens dubte evidents i preocupants, però no és aquest el lloc per explorar-les a fons.
Xavier Jové
ACÍ TENIU UN ARTICLE D'OPINIÓ SOBRE EL PLA BOLONYA QUE TANT US INTERESSA (VAU REALITZAR UNA VAGA I ANÀREU A LA MANIFESTACIÓ, RECORDEU).
EL QUE HE DE FER:
1. TEMA
2. PROCEDIMENTS MODALITZADORS
3. CONNECTORS TEXTUALS
FELIÇ DIA DELS INNOCENTS!
Algú dirà que, per a les lletres, la incorporació a l’esmentat procés de Bolonya representa precisament la possibilitat d’adaptar-se per no morir. Però algú altre podrà contestar que de vegades la mort és precisament l’adaptació. El projecte de l’EEES té aspectes molt interessants, com el d’afavorir la mobilitat dels estudiants. Però en general tant l’estructura grau-màster com el disseny del sistema docent tufegen fortament a inspiració neoliberal articulada amb procediments pedagocràtics de comprovada insolvència en altres àmbits educatius. Molts asseguren que aquí Bolonya significarà la LOGSE de l’ensenyament universitari. No és en absolut descartable que, més enllà dels seus efectes immediats més previsibles (banalització dels continguts proporcional a la burocratització usque ad nauseam del model pedagògic; alienació dels docents proporcional a la infantilització dels discents), a mig termini Bolonya resulti tan letal per a la universitat pública com la LOGSE (i lleis posteriors, en realitat meres seqüeles) ho ha estat per a l’ensenyament secundari públic. Les analogies són sens dubte evidents i preocupants, però no és aquest el lloc per explorar-les a fons.
Xavier Jové
ACÍ TENIU UN ARTICLE D'OPINIÓ SOBRE EL PLA BOLONYA QUE TANT US INTERESSA (VAU REALITZAR UNA VAGA I ANÀREU A LA MANIFESTACIÓ, RECORDEU).
EL QUE HE DE FER:
1. TEMA
2. PROCEDIMENTS MODALITZADORS
3. CONNECTORS TEXTUALS
FELIÇ DIA DELS INNOCENTS!
divendres, 26 de desembre del 2008
EXERCICIS OBLIGATORIS
EXERCICIS
1.- Completeu les frases amb les lletres O o bé U:
1. Quan vaig anar a casa seua em va ac_llir molt bé. / Va amb un sac al coll i rec_ll tot el que troba.
2. Parla pels desc_sits. / Ara les dones rec_sen els domassos dels balcons.
3. Li va tirar una esc_pinada a la cara. En un racó de la sala hi havia una esc_pinadora.
4. Galetes i caramels ass_rtits. / Una cosa que s’eleva més que les circumdants, és a dir, que ress_rt.
5. Que per molts anys ho p_gueu veure. / No és que no v_lguem, sinó que no p_dem.
6. La g_la és un dels set pecats capitals. /Com aquell qui res, s’ha eng_lit en un moment deu costelles.
7. Un rellotge de p_lsera.
8. Del bressol a la t_mba. Inscripció t_mbal.
9. Una t_rbera és un jaciment de t_rba.
10. Si el miren mentre treballa, s’atrib_la. Fer les coses atrib_ladament. / Quines trib_lacions! Aquest xic és un autèntic trib_let.
11. “Barb_llar” és un sinònim de “xerrar”.
12. Qui va desc_brir Amèrica? Rec_brirem el paviment amb moqueta.
13. Un m_ntacàrregues. La cadira s’ha desm_ntat. Els cavalls de la rem_nta.
14. P_lsar l’opinió pública. P_lsar una guitarra.
15. Ha fet un estiu molt cal_rós. Comptad_ria de l’exércit. El conservad_risme dels partits de dretes. L’ofici o professió de corredor s’anomena “corred_ria”. La pagad_ria o oficina on es paga. Un jutge rig_rós. Seure en un tamb_ret. Tenid_ria de llibres.
16. Al m_n, hi viu gent m_ndana i gent virtuosa.
17. Els problemes de la n_trició o del n_driment.
18. Un v_lcanòleg visitarà la regió v_lcànica d’Olot.
19. La representació Cons_lar d’un país s’anomena cons_lat.
20. Podríeu haver triat un tít_l millor per a tit_lar aquesta obra.
2.- Accentueu els mots de les clàusules següents:
1. No sap el que vol ni el que li han dit.
2. Val mes un te que dos te dare.
3. Aquelles dones cada dia venen a la plaça i venen tot el que porten.
4. Si el saben pregar be, potser dira que si.
5. No se quin gust tenen els creixens, perque no n’he menjats mai.
6. Ja hi forem si no hagues estat l’avaria de la roda.
7. Hi ha deu deus d’aigua gemada; no deu faltar mai aigua en aquesta poblacio.
8. Els idolatres antics adoraven diversos deus, i per aixo eren anomenats politeistes.
9. Deu es complau amb els homes de cor net, sense replecs ni secs traidors.
10. Calçava botes de muntar; d’una corretja en bandola duia penjada una bota.
11. Mentre mossen Lluis fa el seu res no vol que li diguen res.
12. Aquesta es la seu del seu poder.
13. Val molt mes comprar el café en gra que no pas molt.
14. De que et parlava el teu cosi?
15. Se’n van a joc a sol post, com les gallines.
16. Estava fora de si; no se pas el que li devia passar.
17. Si carrisqueja, unta’l amb seu.
18. Vens o no vens? Si no et decideixes tot seguit, no t’esperare mes.
19. Diu que no pot arribar al si bemoll, pero jo crec que si.
20. Si vos esforceu, n’eixireu be.
21. Les parets son netes, pero el sol esta fet una desgracia.
22. D’aci estant ho veuras mes be.
23. Va repartir tots els seus bens entre els nets i netes.
24. Ha abocat tot el liquid del cantir per tot.
25. Muntava l’egua rossa a l’empel.
26. Un os va matar tres bens.
27. Aixo tan sec no es sino una rossa; tot son ossos; no li lluu gens el pel.
28. Feu una dissertacio brillantissima; t’hauria agradat molt.
29. Un jornal de terra en aquest pais es compta per dotze porques.
30. Ves a la cambra de l’Agusti, i ves que vol; em pense que t’ha de fer un encarrec.
31. Les Bordes es massa lluny de Les per a fer-ho d’una tirada.
32. S’ha desvetllat tant amb el joc que ara no te son.
3.- Inserix els connectors en aquestes frases:
Causa: com que, perquè, atés que, per
1. Els van acusar ................. agredir uns vianants.
2. Van marxar de la festa ................... no s’ho passaven bé.
3. ....................... no venia, van marxar sense ella.
4. ....................... el dia escollit no ha agradat gens, l’hem canviat.
Finalitat: perquè, per, per tal que, a
1. Van dir-li que ho fera ell ....................... semblava que era la persona més indicada.
2. Van al futbol ...................... esbargir-se una mica.
3. Cal imposar sancions dures ............................ la gent obeïsca.
4. Ho fan ............................ guanyar-se la seua amistat.
Condició: posat que, en cas que, tenint, si
1. .................. vinga abans d’hora, tindrem temps d’acabar-ho.
2. .................. amics, mai et sents sol.
3. .................. algun dia em trobara els meus pares ací, no m’ho creuria.
4. .................. a última hora no vulgues anar-hi, em telefones.
Temps: després de, després que, mentre, jugant
1. ....................... llegia, escoltava música.
2. Es van conéixer .................... a tennis.
3. ....................... de fer aquell espectacle, no el vam tornar a veure.
4. ....................... li diguérem que havia d’anar amb compte, va tenir l’accident.
Manera: com si, sense, plorant, sense que
1. Explica-li-ho ..................... es pense que ho fas per ell.
2. Actua ........................ fora un entés en la matèria.
3. Entreu ....................... trucar.
4. Es passa el dia ........................
4. Ompli els buits de les frases següents amb la grafia adient:
• En un moment donat, la si...fonia ca...via de ri...e.
• La cà...fora es posa a la roba per evitar el trio...f dels corcs.
• Ha co...vocat una roda de pre...sa al parani...f de la Universitat.
• A...ex trobaràs un co...te escrit pel senyor co...te sobre la mete...sícosi.
• El dret d’e...fiteusi sobre els ca...s els ha co...plicat l’assu...te de l’herè...cia.
• L’ate...tat va co...oure en poc te...s tota l’opinió pública.
• L’i...fant prese...tava sí...tomes d’haver e...alaltit en poc te...s.
• Després del seu bie...i de direcció, ha quedat una bona e...pre...ta en l’e...presa.
• Ta...ateix la Susa...a l’havia co...vidat a jugar a te...is.
• Hem demanat l’exe...ció de gi...àstica..
• L’assu...ció del govern per part del triu...virat ha co...firmat les expectatives.
• Quan va veure la circu...ferència a la pa...talla, va esbossar un so...riure molt a...ple.
• En veure el co...te del sopar, va deixar de fer el presu...tuós.
• E...ig de la i...pre...ta hi havia en Pere Sa...só e...feinat com mai.
• Em te...tava i...vestigar la co...exió del presu...te e...etzinament amb tota una ga...a de fets i...orals que passaven de feia te...s.
. Ompli els buits de les frases següents amb la grafia adient:
• El tra...via de circu...val•lació ha deixat pas a l’autobús que s’e...fila pertot arreu.
• Els a...fibis viuen en terra i en aigua.
• Una bra...ca es co...fonia amb una ni...fa.
• E...para grans circu...loquis per dir coses ben pere...tòries.
• Barcelona, ciutat co...tal s’ha fet be...ereixent d’unes festes tan su...tuoses com aquestes.
• Amb gran e...fasi ens va co...fessar la i...ocència del co...te de Castellvell.
• El van e...ordassar abans que es poguera dese...benar el peu.
• Duia una faldilla tota e...idonada que resaltava uns genolls e...orenits pel sol.
• L’A...a s’e...irallava en el reflex de l’aigua com una ni...fa.
• És i...oral que hi haja queviures e...agatzemats mentre la gent passa fam.
• L’e...sabonada ja t’i...dica la seua i...odèstia.
• I...ediatament van e...udir tots.
• S’e...otlla a tot amb gran pro...titud.
• Com, vols dir que l’accent circu...flex és i...utable?
• No deu ser tan i...òbil si es pot e...fo...ar.
ACÍ TENIU LES ACTIVITATS QUE US VAIG COMENTAR PER PRESENTAR DESPRÉS DE LES FESTES. ME'LS HEU D'ENTREGAR COM A DEURES DE NADAL, SÍ, OBLIGATÒRIAMENT. PERÒ SI ELS FEU NO PER ENTREGAR-ME'LS SINÓ PER MILLORAR EL VOSTRE VALENCIÀ ELS FAREU DE BON GUST!
ÀNIM!
1.- Completeu les frases amb les lletres O o bé U:
1. Quan vaig anar a casa seua em va ac_llir molt bé. / Va amb un sac al coll i rec_ll tot el que troba.
2. Parla pels desc_sits. / Ara les dones rec_sen els domassos dels balcons.
3. Li va tirar una esc_pinada a la cara. En un racó de la sala hi havia una esc_pinadora.
4. Galetes i caramels ass_rtits. / Una cosa que s’eleva més que les circumdants, és a dir, que ress_rt.
5. Que per molts anys ho p_gueu veure. / No és que no v_lguem, sinó que no p_dem.
6. La g_la és un dels set pecats capitals. /Com aquell qui res, s’ha eng_lit en un moment deu costelles.
7. Un rellotge de p_lsera.
8. Del bressol a la t_mba. Inscripció t_mbal.
9. Una t_rbera és un jaciment de t_rba.
10. Si el miren mentre treballa, s’atrib_la. Fer les coses atrib_ladament. / Quines trib_lacions! Aquest xic és un autèntic trib_let.
11. “Barb_llar” és un sinònim de “xerrar”.
12. Qui va desc_brir Amèrica? Rec_brirem el paviment amb moqueta.
13. Un m_ntacàrregues. La cadira s’ha desm_ntat. Els cavalls de la rem_nta.
14. P_lsar l’opinió pública. P_lsar una guitarra.
15. Ha fet un estiu molt cal_rós. Comptad_ria de l’exércit. El conservad_risme dels partits de dretes. L’ofici o professió de corredor s’anomena “corred_ria”. La pagad_ria o oficina on es paga. Un jutge rig_rós. Seure en un tamb_ret. Tenid_ria de llibres.
16. Al m_n, hi viu gent m_ndana i gent virtuosa.
17. Els problemes de la n_trició o del n_driment.
18. Un v_lcanòleg visitarà la regió v_lcànica d’Olot.
19. La representació Cons_lar d’un país s’anomena cons_lat.
20. Podríeu haver triat un tít_l millor per a tit_lar aquesta obra.
2.- Accentueu els mots de les clàusules següents:
1. No sap el que vol ni el que li han dit.
2. Val mes un te que dos te dare.
3. Aquelles dones cada dia venen a la plaça i venen tot el que porten.
4. Si el saben pregar be, potser dira que si.
5. No se quin gust tenen els creixens, perque no n’he menjats mai.
6. Ja hi forem si no hagues estat l’avaria de la roda.
7. Hi ha deu deus d’aigua gemada; no deu faltar mai aigua en aquesta poblacio.
8. Els idolatres antics adoraven diversos deus, i per aixo eren anomenats politeistes.
9. Deu es complau amb els homes de cor net, sense replecs ni secs traidors.
10. Calçava botes de muntar; d’una corretja en bandola duia penjada una bota.
11. Mentre mossen Lluis fa el seu res no vol que li diguen res.
12. Aquesta es la seu del seu poder.
13. Val molt mes comprar el café en gra que no pas molt.
14. De que et parlava el teu cosi?
15. Se’n van a joc a sol post, com les gallines.
16. Estava fora de si; no se pas el que li devia passar.
17. Si carrisqueja, unta’l amb seu.
18. Vens o no vens? Si no et decideixes tot seguit, no t’esperare mes.
19. Diu que no pot arribar al si bemoll, pero jo crec que si.
20. Si vos esforceu, n’eixireu be.
21. Les parets son netes, pero el sol esta fet una desgracia.
22. D’aci estant ho veuras mes be.
23. Va repartir tots els seus bens entre els nets i netes.
24. Ha abocat tot el liquid del cantir per tot.
25. Muntava l’egua rossa a l’empel.
26. Un os va matar tres bens.
27. Aixo tan sec no es sino una rossa; tot son ossos; no li lluu gens el pel.
28. Feu una dissertacio brillantissima; t’hauria agradat molt.
29. Un jornal de terra en aquest pais es compta per dotze porques.
30. Ves a la cambra de l’Agusti, i ves que vol; em pense que t’ha de fer un encarrec.
31. Les Bordes es massa lluny de Les per a fer-ho d’una tirada.
32. S’ha desvetllat tant amb el joc que ara no te son.
3.- Inserix els connectors en aquestes frases:
Causa: com que, perquè, atés que, per
1. Els van acusar ................. agredir uns vianants.
2. Van marxar de la festa ................... no s’ho passaven bé.
3. ....................... no venia, van marxar sense ella.
4. ....................... el dia escollit no ha agradat gens, l’hem canviat.
Finalitat: perquè, per, per tal que, a
1. Van dir-li que ho fera ell ....................... semblava que era la persona més indicada.
2. Van al futbol ...................... esbargir-se una mica.
3. Cal imposar sancions dures ............................ la gent obeïsca.
4. Ho fan ............................ guanyar-se la seua amistat.
Condició: posat que, en cas que, tenint, si
1. .................. vinga abans d’hora, tindrem temps d’acabar-ho.
2. .................. amics, mai et sents sol.
3. .................. algun dia em trobara els meus pares ací, no m’ho creuria.
4. .................. a última hora no vulgues anar-hi, em telefones.
Temps: després de, després que, mentre, jugant
1. ....................... llegia, escoltava música.
2. Es van conéixer .................... a tennis.
3. ....................... de fer aquell espectacle, no el vam tornar a veure.
4. ....................... li diguérem que havia d’anar amb compte, va tenir l’accident.
Manera: com si, sense, plorant, sense que
1. Explica-li-ho ..................... es pense que ho fas per ell.
2. Actua ........................ fora un entés en la matèria.
3. Entreu ....................... trucar.
4. Es passa el dia ........................
4. Ompli els buits de les frases següents amb la grafia adient:
• En un moment donat, la si...fonia ca...via de ri...e.
• La cà...fora es posa a la roba per evitar el trio...f dels corcs.
• Ha co...vocat una roda de pre...sa al parani...f de la Universitat.
• A...ex trobaràs un co...te escrit pel senyor co...te sobre la mete...sícosi.
• El dret d’e...fiteusi sobre els ca...s els ha co...plicat l’assu...te de l’herè...cia.
• L’ate...tat va co...oure en poc te...s tota l’opinió pública.
• L’i...fant prese...tava sí...tomes d’haver e...alaltit en poc te...s.
• Després del seu bie...i de direcció, ha quedat una bona e...pre...ta en l’e...presa.
• Ta...ateix la Susa...a l’havia co...vidat a jugar a te...is.
• Hem demanat l’exe...ció de gi...àstica..
• L’assu...ció del govern per part del triu...virat ha co...firmat les expectatives.
• Quan va veure la circu...ferència a la pa...talla, va esbossar un so...riure molt a...ple.
• En veure el co...te del sopar, va deixar de fer el presu...tuós.
• E...ig de la i...pre...ta hi havia en Pere Sa...só e...feinat com mai.
• Em te...tava i...vestigar la co...exió del presu...te e...etzinament amb tota una ga...a de fets i...orals que passaven de feia te...s.
. Ompli els buits de les frases següents amb la grafia adient:
• El tra...via de circu...val•lació ha deixat pas a l’autobús que s’e...fila pertot arreu.
• Els a...fibis viuen en terra i en aigua.
• Una bra...ca es co...fonia amb una ni...fa.
• E...para grans circu...loquis per dir coses ben pere...tòries.
• Barcelona, ciutat co...tal s’ha fet be...ereixent d’unes festes tan su...tuoses com aquestes.
• Amb gran e...fasi ens va co...fessar la i...ocència del co...te de Castellvell.
• El van e...ordassar abans que es poguera dese...benar el peu.
• Duia una faldilla tota e...idonada que resaltava uns genolls e...orenits pel sol.
• L’A...a s’e...irallava en el reflex de l’aigua com una ni...fa.
• És i...oral que hi haja queviures e...agatzemats mentre la gent passa fam.
• L’e...sabonada ja t’i...dica la seua i...odèstia.
• I...ediatament van e...udir tots.
• S’e...otlla a tot amb gran pro...titud.
• Com, vols dir que l’accent circu...flex és i...utable?
• No deu ser tan i...òbil si es pot e...fo...ar.
ACÍ TENIU LES ACTIVITATS QUE US VAIG COMENTAR PER PRESENTAR DESPRÉS DE LES FESTES. ME'LS HEU D'ENTREGAR COM A DEURES DE NADAL, SÍ, OBLIGATÒRIAMENT. PERÒ SI ELS FEU NO PER ENTREGAR-ME'LS SINÓ PER MILLORAR EL VOSTRE VALENCIÀ ELS FAREU DE BON GUST!
ÀNIM!
dimarts, 23 de desembre del 2008
ATENCIÓ!
LA COMISSIÓ D'ANIMACIÓ LECTORA TÉ UNA PROPOSTA PER A VOSALTRES!
SI VOLEU SABER QUE ÉS ANEU A www.tetrabloc.blogspot.com
dilluns, 15 de desembre del 2008
CONTE DE NADAL
1. VISIONA L'ANUNCI PUBLICITARI SENSE VEU.
2. FIXA'T EN LES IMATGES I EN ALLÒ QUE ET TRANSMITEIXEN.
3. A PARTIR D'ALESHORES ELABORA UN ESCRIT D'UN MÍNIM DE 150 PARAULES.
4. REVISA'L ESTILÍSTICAMENT I ORTOGRÀFICAMENT.
BON NADAL
2. FIXA'T EN LES IMATGES I EN ALLÒ QUE ET TRANSMITEIXEN.
3. A PARTIR D'ALESHORES ELABORA UN ESCRIT D'UN MÍNIM DE 150 PARAULES.
4. REVISA'L ESTILÍSTICAMENT I ORTOGRÀFICAMENT.
BON NADAL
dimecres, 10 de desembre del 2008
APADRINA UNA PARAULA
ACÍ TENIU LES PARAULES PER APADRINAR!
RECORDEU QUE HEU D'EXPLICAR EL SIGNIFICAT, L'ETIMOLOGIA I DEFENSAR EL SEU ÚS EN LES SITUACIONS ADIENTS. PODEU EMPRAR ELS RECURSOS QUE CONSIDEREU, LA DRAMATITZACIÓ DE LA SITUACIÓ SERIA PER A MI LA MILLOR OPCIÓ PERÒ SENTIU-SE LLIURES I CREATIUS!
PER AL DIMECRES 17!!!!!!!!!!!!!
amanir
Caganer
Cagalló
Cagadubtes
Cagamandúrries
Enfadós/osa
Guirigall
Desideratum
Decorum
Súmmum
Factòtum
De sotamà
Beceroles
Patracol
Amanir
Carronya
Bonifaci/a
RECORDEU QUE HEU D'EXPLICAR EL SIGNIFICAT, L'ETIMOLOGIA I DEFENSAR EL SEU ÚS EN LES SITUACIONS ADIENTS. PODEU EMPRAR ELS RECURSOS QUE CONSIDEREU, LA DRAMATITZACIÓ DE LA SITUACIÓ SERIA PER A MI LA MILLOR OPCIÓ PERÒ SENTIU-SE LLIURES I CREATIUS!
PER AL DIMECRES 17!!!!!!!!!!!!!
amanir
Caganer
Cagalló
Cagadubtes
Cagamandúrries
Enfadós/osa
Guirigall
Desideratum
Decorum
Súmmum
Factòtum
De sotamà
Beceroles
Patracol
Amanir
Carronya
Bonifaci/a
diumenge, 30 de novembre del 2008
Poema
No sé si m'estimaves: t'estimava
i això era tot, i això era prou, i els dies
obraven per a mi racons tendríssims.
T'estimava amb les hores i amb el somni,
i et cantava, i passaves, i abril queia,
i et sabia ma carn meravellada.
Sí, t'estimava lentament i sorda.
Com s'estimen les coses marcescibles.
Com s'aprèn l'idioma de l'absència.
Joan Fuster
ESPERE QUE US AGRADE EL POEMA, ÉS DELS MEUS FAVORITS!
ÀNIM!
dimecres, 26 de novembre del 2008
PROCEDIMENTS MODALITZADORS!
Estem tots farts i fartes segurament de que a tots els llocs es parle apocalípticament de la crisi econòmica que afecta a tot el planeta, però de segur estem més farts de com ens afecta directament. Les grans xifres i coses inabastables dels mercats internacionals, de la borsa, dels índex, es traslladen a escala local; pugen les hipoteques, s’encareixen els productes de primera necessitat, decenes de fàbriques de les nostres comarques comencen a tirar gent al carrer, tot trontolla.
I la solució que donen el caps pensants, ni més ni menys, que destinar els diners públics a salvar els negocis de la banca. Els gurus del neoliberalisme, aquells que ens obligaven a la resta del món a privatitzar tots els serveis per convertir-los en negocis, aquells que demonitzen governs com el de Chavez per nacionalitzar la banca, apliquen la mateixa medicina, però sense garanties que eixa sangria de diners públics després servisquen per a humanitzar i donar un caire públic a la banca.
Ací tenim el cas de moltes empreses locals, que mentre ha estat temporada de vaques grosses, empresaris del taullell o altres activitats, han destinat els guanys de les seues empreses no en assegurar el seu futur en temporades dolentes com aquestes, sinó a especular i actuar amb intrusisme en altres camps com ara el sector immobiliari o l’agricultura a gran escala, ajudant a desestructurar aquests. Ara, quan la cosa es posa negra, de nou qui acaba pagant-la és el treballador de a peu, quina sorpresa, veritat?. I després, com sempre, per salvar a les empreses en crisi, la única solució serà invertir diners públics. No havíem quedat que estàvem en contra de la intervenció pública en el mercat, que era perfecta?, o el liberalisme només és bo a l’hora de repartir els beneficis, i allò públic, per arreglar els desastres d’eixe sistema?
Carles Mulet
EXTRAU D'AQUEST TEXT ELS PROCEDIMENTS MODALITZADORS. RECORDA: NO CAL QUE ELS POSES TOTS SINÓ UN PARELL DE CADA TIPUS.
LLIG PRIMER EL TEXT I INTENTA ENTENDRE'L PER TRAURE EL TEMA. A LA SEGONA LECTURA SEGUR QUE JA EN VEUS ALGUNS. I A LA TERCERA, SEGUR QUE COMPLETES PERFECTAMENT L'ACTIVITAT!
PROVA TAMBÉ A IDENTIFICAR ELS CONNECTORS I ESTABLIR DE QUIN TIPUS SÓN!
HO HAS ACONSEGUIT? VERITAT QUE NO ERA TAN DIFÍCIL?
I la solució que donen el caps pensants, ni més ni menys, que destinar els diners públics a salvar els negocis de la banca. Els gurus del neoliberalisme, aquells que ens obligaven a la resta del món a privatitzar tots els serveis per convertir-los en negocis, aquells que demonitzen governs com el de Chavez per nacionalitzar la banca, apliquen la mateixa medicina, però sense garanties que eixa sangria de diners públics després servisquen per a humanitzar i donar un caire públic a la banca.
Ací tenim el cas de moltes empreses locals, que mentre ha estat temporada de vaques grosses, empresaris del taullell o altres activitats, han destinat els guanys de les seues empreses no en assegurar el seu futur en temporades dolentes com aquestes, sinó a especular i actuar amb intrusisme en altres camps com ara el sector immobiliari o l’agricultura a gran escala, ajudant a desestructurar aquests. Ara, quan la cosa es posa negra, de nou qui acaba pagant-la és el treballador de a peu, quina sorpresa, veritat?. I després, com sempre, per salvar a les empreses en crisi, la única solució serà invertir diners públics. No havíem quedat que estàvem en contra de la intervenció pública en el mercat, que era perfecta?, o el liberalisme només és bo a l’hora de repartir els beneficis, i allò públic, per arreglar els desastres d’eixe sistema?
Carles Mulet
EXTRAU D'AQUEST TEXT ELS PROCEDIMENTS MODALITZADORS. RECORDA: NO CAL QUE ELS POSES TOTS SINÓ UN PARELL DE CADA TIPUS.
LLIG PRIMER EL TEXT I INTENTA ENTENDRE'L PER TRAURE EL TEMA. A LA SEGONA LECTURA SEGUR QUE JA EN VEUS ALGUNS. I A LA TERCERA, SEGUR QUE COMPLETES PERFECTAMENT L'ACTIVITAT!
PROVA TAMBÉ A IDENTIFICAR ELS CONNECTORS I ESTABLIR DE QUIN TIPUS SÓN!
HO HAS ACONSEGUIT? VERITAT QUE NO ERA TAN DIFÍCIL?
Oracions Sintaxi BASICA
Analitza sintàcticament les següents oracions:
1. La saviesa veritable no abandona el cap.
2. Aquell ésser humà era un joc de paraules.
3. Cada paraula exigeix una quantitat diferent de saliva
4. L'oli d'oliva és beneficiós per a la salut.
5. Dous nous tractaments milloren els malalts d'Alzheimer.
6. Voluntaris valencians viatgen a Kabul.
7. Els dos transportistes van portar els embalums de l'equipatge.
RECORDEU QUE ESTES ORACIONS SÓN D'UN NIVELL MOLT BAIX I QUE HO HA D'HAVER-HI CAP PROBLEMA PER FER-LES. ÉS UNA INTRODUCCIÓ PER PODER COMENÇAR AMB L'INTERESSANT TEMA DELS PRONOMS FEBLES!
1. La saviesa veritable no abandona el cap.
2. Aquell ésser humà era un joc de paraules.
3. Cada paraula exigeix una quantitat diferent de saliva
4. L'oli d'oliva és beneficiós per a la salut.
5. Dous nous tractaments milloren els malalts d'Alzheimer.
6. Voluntaris valencians viatgen a Kabul.
7. Els dos transportistes van portar els embalums de l'equipatge.
RECORDEU QUE ESTES ORACIONS SÓN D'UN NIVELL MOLT BAIX I QUE HO HA D'HAVER-HI CAP PROBLEMA PER FER-LES. ÉS UNA INTRODUCCIÓ PER PODER COMENÇAR AMB L'INTERESSANT TEMA DELS PRONOMS FEBLES!
divendres, 21 de novembre del 2008
SUNDAY BLOODY SUNDAY
SUNDAY BLOODY SUNDAY (WAR)
Yes...
I can't believe the news today
Oh, I can't close my eyes
And make it go away
How long...
How long must we sing this song?
How long? How long...
'cause tonight...we can be as one
Tonight...
Broken bottles under children's feet
Bodies strewn across the dead end street
But I won't heed the battle call
It puts my back up
Puts my back up against the wall
Sunday, Bloody Sunday
Sunday, Bloody Sunday
Sunday, Bloody Sunday
And the battle's just begun
There's many lost, but tell me who has won
The trench is dug within our hearts
And mothers, children, brothers, sisters
Torn apart
Sunday, Bloody Sunday
Sunday, Bloody Sunday
How long...
How long must we sing this song?
How long? How long...
'cause tonight...we can be as one
Tonight...tonight...
Sunday, Bloody Sunday
Sunday, Bloody Sunday
Wipe the tears from your eyes
Wipe your tears away
Oh, wipe your tears away
Oh, wipe your tears away
(Sunday, Bloody Sunday)
Oh, wipe your blood shot eyes
(Sunday, Bloody Sunday)
Sunday, Bloody Sunday (Sunday, Bloody Sunday)
Sunday, Bloody Sunday (Sunday, Bloody Sunday)
And it's true we are immune
When fact is fiction and TV reality
And today the millions cry
We eat and drink while tomorrow they die
(Sunday, Bloody Sunday)
The real battle just begun
To claim the victory Jesus won
On...
Sunday Bloody Sunday
Sunday Bloody Sunday...
U2
NO PUEDO CREER LAS NOTICIAS DE HOY.
NO PUEDO CERRAR LOS OJOS Y HACER QUE DESAPAREZCAN.
¿CUÁNTO TIEMPO,
CUÁNTO TIEMPO TENDREMOS QUE CANTAR ESTA CANCIÓN?
¿CUÁNTO TIEMPO? ESTA NOCHE PODEMOS SER UNO.
BOTELLAS ROTAS BAJO LOS PIES DE LOS NIÑOS.
UNA CALLE SIN SALIDA SEMBRADA DE CUERPOS.
PERO NO HARÉ CASO DE LA LLAMADA A LA BATALLA.
ME PONE DE ESPALDAS, DE ESPALDAS
CONTRA LA PARED.
DOMINGO, SANGRIENTO DOMINGO.
DOMINGO, SANGRIENTO DOMINGO.
Y LA BATALLA NO HA HECHO MÁS QUE COMENZAR.
HAY MUCHAS PÉRDIDAS, PERO ¿PUEDE ALGUIEN
DECIRME QUIÉN HA GANADO?
LAS TRINCHERAS CAVADAS EN NUESTROS CORAZONES,
Y LOS HIJOS DE LAS MADRES, LOS HERMANOS, LAS
HERMANAS SEPARADOS.
DOMINGO, SANGRIENTO DOMINGO.
DOMINGO, SANGRIENTO DOMINGO.
¿CUÁNTO TIEMPO,
CUÁNTO TIEMPO TENDREMOS QUE CANTAR ESTA CANCIÓN?
¿CUÁNTO TIEMPO? ESTA NOCHE PODEMOS SER UNO.
ESTA NOCHE, ESTA NOCHE.
DOMINGO, SANGRIENTO DOMINGO.
DOMINGO, SANGRIENTO DOMINGO.
SECA LAS LÁGRIMAS DE TUS OJOS,
LIMPIATÉ LAS LÁGRIMAS,
SECA TUS OJOS INYECTADOS EN SANGRE.
DOMINGO, SANGRIENTO DOMINGO.
DOMINGO, SANGRIENTO DOMINGO.
Y ES VERDAD QUE ESTAMOS INMUNIZADOS,
CUANDO LOS HECHOS SON FICCIÓN Y LA TV ES LA REALIDAD,
Y HOY LOS MILLONES LLORAN.
COMEMOS Y BEBEMOS, MIENTRAS MAÑANA MUEREN.
LA VERDADERA BATALLA ACABA DE COMENZAR,
PARA RECLAMAR LA VICTORIA QUE JESÚS GANÓ.
EN UN DOMINGO, SANGRIENTO DOMINGO.
DOMINGO, SANGRIENTO DOMINGO
TRADUCCIÓ AL CASTELLÀ (NO HE TROBAT AL VALENCIÀ, HO SENT)
US HE POSAT AQUESTA CANÇÒ A PETICIÓ D'UN COMPANY (ALEJANDRO MORATINOS, GRÀCIES) PERQUÈ DESCRIU PROU BÉ LES EMOCIONS D'AQUELLES POBLACIONS QUE PATEIXEN CONFLICTES ARMATS. TAL COM VAIG DIR A CLASSE, DESPRÉS DE L'EXPOSICIÓ DELS COMPANYS I DELS TEXTOS DE LA UNITAT 4, HEU D'ESCRIURE SOBRE AQUEST TEMA. IMPORTANTÍSIM: DES DE VOSALTRES MATEIXOS, DES DE LA VOSTRA VIDA...
ESTEU ESCRIVINT MOLT BÉ! A SEGUIR MILLORANT!
dissabte, 15 de novembre del 2008
El pont de les paraules
AQUESTA VEGADA EL QUE HEU DE FER ÉS BUSCAR CANÇONS QUE CONTINGUEN LA PARAULA "PARAULA" O "PARAULES", PER DESCOMPTAT, AQUESTA VEGADA EN VALENCIÀ.
LES TRES PRIMERES RESPOSTES SERAN LES ÚNIQUES ACCEPTADES!
VINGA! JA TARDES!
ACTIVITAT FINALITZADA! HE ACCEPTAT FINS A QUATRE I REPETIDES!
PROMPTE PUBLICARÉ LES LLETRES I LES COMENTAREM!
divendres, 14 de novembre del 2008
Belen Reig
NO PLORES MARE
Estic en una neu, una bellíssima neu.
És el somni més agradable que mai he tingut.
Les flors creixen en tots els cantons sense cap llavor,
la pluja cau als meus peus i ací sempre fa sol.
Saps que, mamá? He trobat a la iaia, però no sé molt bé perqué,
perque tú em vas dir que s’havia anat a fer un viatge molt, molt llarg.
Ja toquen les campanes, és hora de gitar-se.
Ah! I mama, no plores més perque no estiga amb tú,
que encara escolte la teua cançó totes les nits abans de dormir...
La escoltes mare, la escoltes?
AQUEST TEXT ESTÀ ESCRIT A PARTIR DE LA NANA D'ALBERT PLA.
M'HAN AGRADAT PROU TOTS ELS ESCRITS EN GENERAL, S'HAVEU INSPIRAT!
Estic en una neu, una bellíssima neu.
És el somni més agradable que mai he tingut.
Les flors creixen en tots els cantons sense cap llavor,
la pluja cau als meus peus i ací sempre fa sol.
Saps que, mamá? He trobat a la iaia, però no sé molt bé perqué,
perque tú em vas dir que s’havia anat a fer un viatge molt, molt llarg.
Ja toquen les campanes, és hora de gitar-se.
Ah! I mama, no plores més perque no estiga amb tú,
que encara escolte la teua cançó totes les nits abans de dormir...
La escoltes mare, la escoltes?
AQUEST TEXT ESTÀ ESCRIT A PARTIR DE LA NANA D'ALBERT PLA.
M'HAN AGRADAT PROU TOTS ELS ESCRITS EN GENERAL, S'HAVEU INSPIRAT!
dimarts, 11 de novembre del 2008
Sara Llinares
Les xicotetes gotes de pluja s´estrellaven insistentment contra la finestra de l´últim tren del dia. Es trobava seguda a la part final d´un vagó pràcticament buit, de totes maneres importava poc la gent que hi haguera al voltant ja que ella no veia ningú. La seua mirada estava clavada en algún lloc a l´altre costat de la finestra, però els seus ulls feien notar que en veritat es trobava molt lluny d´allí. Amb els braços s´abraçava el tronc amb força, com si intentara impedir que s´acabara d´esgarrar alguna cosa que se li havia trencat per dins. Dues llàgrimes van començar a rodar per la seua cara, però de seguida se les va llevar amb les mans, com si no volguera deixar-se portar pels seus sentiments, com si encara li quedaren forces pera lluitar contra ells, encara que crec que fins i tot ella mateixa sabia que acabarien guanyant. I sí, aquella lluita només es va prolongar uns minuts. Les llàgrimes començaren a resvalar per les seues galtes, una darrere l´altra i ara ella ja no va fer res per parar-les. Es va quedar allí, abraçada a si matèixa , plorant, mentre que les estacions anaren passant i la pluja anava caient cada vegada amb més força, golpejant rítmicament contra el cristall. No sé molt bé quant de temps va passar fins que el tren va començar a ralentir la sèua marxa, però la veritat és que a eixe vagó fèia molt que el temps havía deixat de tindre sentit. El tren es va aturar del tot a una estació quasi deserta quan als seus ulls només hi quedaven algunes llagrimetes tardanes. Va agafar la seua bossa, i es va dirigir arrossegant els passos fins a l´eixida, metre que amb la mà portava els rastres de la seua tristesa. Va alçar el cap i es va quedar literalment clavada a l´eixida del tren. El va vore allí, parat en mig de l´estació deserta, empapanse sota la pluja. Se li va caure la bossa al terra, i durant els dos últims segons que la vaig vore, va esclatar als seus llavis el somriure més gran que he vist mai a la meua vida, just abans de que desapareguera corrent a la pluja.
ESCRIT A PARTIR DEL VÍDEO D'AMELIE!
ALGUNS ESTEU ESCRIVINT ESCRITS AMB QUALITAT, SEGUIU AIXÍ!
PROMPTE POSARÉ ELS ESCRITS INSPIRATS EN LA NANA DE PLA.
RECORDEU QUE ESCRIURE ÉS UNA CAPACITAT QUE ES TREBALLA I QUE
US POT APORTAR MOLTA SATISFACCIÓ! ÀNIM!
ESCRIT A PARTIR DEL VÍDEO D'AMELIE!
ALGUNS ESTEU ESCRIVINT ESCRITS AMB QUALITAT, SEGUIU AIXÍ!
PROMPTE POSARÉ ELS ESCRITS INSPIRATS EN LA NANA DE PLA.
RECORDEU QUE ESCRIURE ÉS UNA CAPACITAT QUE ES TREBALLA I QUE
US POT APORTAR MOLTA SATISFACCIÓ! ÀNIM!
divendres, 7 de novembre del 2008
Si algun dia te n'anessis a dormir
i volguessis tenir els
somnis mes guapissims
que es poguessin tenir.
Espera només a que sigui de nit
obre la finestra i mira el cel
i tria l'estrella que t'agradi més
que jo hi seré a dins...
cuidant de que tu tinguis
els somnis mes guapissims que es poguessin tenir.
Jo em cuidare que els teus somnis
siguin tan fantastics superguapos tan tan magics
i que vagis alla on vagis
i que et passi lo que et passi
i que somïis lo que somïis
mai no vulguis que s'acabi.
Tu tria l'estrella que t'agrada més
que jo seré a dins...
cuidant de que tu tinguis
els somnis mes guapissims que es poguessin tenir.
I que somíis amb qui estimis
i que volis i que flotis
i que corris i que riguis
jo faré que en els teus somnis
hi surtin mil colors
vermells i blaus
i verds i grocs
colors brillants pero relaxants
i que tinguis mil sensacions...
(imaginacio lliure)
EL QUE HEU DE FER ÉS EL MATEIX QUE AL VÍDEO D'AMELIE!
PERÒ AQUESTA VEGADA AMB UNA CANÇÒ DEL CANTAUTOR ALBERT PLA.
SI ALGÚ VOL DE MANERA VOLUNTÀRIA TRAURE INFORMACIÓ SOBRE
AQUEST CANTAUTOR POT FER-HO I EXPOSAR-LA BREUMENT A CLASSE.
ESCOLTEU COM SI TORNAREU A SER XIQUETS MENUTS...ÉS UNA NANA.
I DESPRÉS ESCRIVIU LLIUREMENT PERÒ AMB LA VARIANT DE PASSAR-HO
DESPRÉS A NET I TENIR CURA DE L'ORTOGRAFIA I L'EXPRESSIÓ ESCRITA.
NO ÉS CASUAL QUE TRIE JUST ARA UNA NANA...
ANIMEU-SE A DEIXAR COMENTARIS!
BON CAP DE SETMANA!
divendres, 31 d’octubre del 2008
La l geminada
Ací us deixe les dues senzilles normes per aprendre a escriure amb la ele geminada. És una grafia genuïna de la nostra llengua que cal cuidar i promocionar!
A més de les dues regles, com no, tenim casos especials/excepcions que cal recordar.
Estudieu-les!
a)Posarem ela geminada a la majoria de paraules que comencin per AL·L- / IL·L- / COL·L- i els seus derivats: IL·LEGAL/ COL·LABORAR / AL·LÈRGIA / AL·LUCINACIÓ / COL·LEGI / IL·LEGÍTIM
b) També posarem ela geminada a la majoria de paraules acabades en –EL·LA/ -IL·LA i els seus derivats: NOVEL·LA/ AQUAREL·LA / TRANQUIL·LA / CLOROFIL·LA
CASOS ESPECIALS QUE HEM DE RECORDAR
CAL·LIGRAFIA EXCEL·LENT INSTAL·LAR
INTEL·LIGENT METÀL·LIC MIL·LENARI
NUL·LA PARAL·LEL PÀL·LID
PEL·LICULA SÍL·LABA TIL·LA
SATÈL·LIT COL·LECCIÓ PARCEL·LA
CÈL·LULA PARCEL·LA GORIL·LA
PUPIL·LA PENICIL·LINA BRUSSEL·LES
I els seus derivats, no ho oblidem!
A més de les dues regles, com no, tenim casos especials/excepcions que cal recordar.
Estudieu-les!
a)Posarem ela geminada a la majoria de paraules que comencin per AL·L- / IL·L- / COL·L- i els seus derivats: IL·LEGAL/ COL·LABORAR / AL·LÈRGIA / AL·LUCINACIÓ / COL·LEGI / IL·LEGÍTIM
b) També posarem ela geminada a la majoria de paraules acabades en –EL·LA/ -IL·LA i els seus derivats: NOVEL·LA/ AQUAREL·LA / TRANQUIL·LA / CLOROFIL·LA
CASOS ESPECIALS QUE HEM DE RECORDAR
CAL·LIGRAFIA EXCEL·LENT INSTAL·LAR
INTEL·LIGENT METÀL·LIC MIL·LENARI
NUL·LA PARAL·LEL PÀL·LID
PEL·LICULA SÍL·LABA TIL·LA
SATÈL·LIT COL·LECCIÓ PARCEL·LA
CÈL·LULA PARCEL·LA GORIL·LA
PUPIL·LA PENICIL·LINA BRUSSEL·LES
I els seus derivats, no ho oblidem!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
